Robert Simón Rodríguez (Badalona, 22/05/1993), és un extrem que va arribar al Nàstic a l’estiu del 2021 i les seves bones temporades van fer que l’afició guardi la seva etapa amb molt d’afecte. Un jugador que lluitava cada pilota i cada situació controvertida i que una complicada lesió el va apartar dels terrenys de joc més de mig any.
Com es concentra una plantilla quan juga una final de play-off? Ja que tu vas viure la final de play-off contra el Villarreal B.
Són moments molt bonics de viure com a jugador. Veus a tota la plantilla molt concentrada i amb moltes ganes de fer un bon paper i aconseguir l’ascens a Segona Divisió. Són setmanes que es respira aquest ambient de play-off.
Com vas viure una promoció d’ascens tan atípica jugant en una seu neutra pràcticament sense afició i lluny de casa?
Va ser una sensació molt extranya. En un camp tan gran com és Balaídos, veure’l buit va ser dur i estrany. Però notàvem l’alè de la gent que va viatjar i dels que ens animàven des de Tarragona, que sempre ens van donar suport.
Vas tenir una lesió molt complicada que et va apartar molts mesos dels terrenys de joc. Com descriuries la gestió del club durant aquests mesos?
El club va ser molt bo amb mi. Em va deixar recuperar-me fins a arribar a una bona condició física i ser un més. Sempre li agrairé al club la seva gestió amb la meva lesió i després amb la recuperació posterior.
Has tingut partits molt destacables al Nàstic; en l’àmbit personal, què va ser en el que et senties millor anímicament?
Jo em quedaré especialment amb un, el primer any contra el Betis B que arribàvem en una situació molt difícil i amb el míster molt qüestionat pels resultats. Aquell dia l’equip va guanyar 0-3 i vaig donar una assistència, vaig fer i gol i en una altra ocasió vaig estavellar la pilota al pal.
Els comiats mai són fàcils i més quan l’afició estava amb tu fins al final. Com et senties en aquell temps que sabies que havies de posar fi a la teva etapa com a grana?
Va ser un moment dur haver de separar els nostres camins perquè jo estava molt content a Tarragona i l’afició em tenia estima, però són circumstàncies del futbol i sempre tindré un gran record de Tarragona, de la ciutat, l’afició i el club.
