Quan l’1 de març de 1886 dotze socis procedents del gimnàs de Tomás Martí van fundar el Club Gimnàs amb la finalitat de practicar les diferents modalitats gimnàstiques en aquells dies existents, poc anaven a imaginar que anys després aquest club albergaria una gran multitud de seccions esportives, destacant a principis del segle XX la ciclista, la d’esgrima i l’excursionista, a les quals s’afegirien posteriorment la boxa i diverses pràctiques atlètiques. El seu primer president va ser Joan Estiles Portal.
Ja en el mes de juliol de 1893 i davant l’èxit de les activitats que es desenvolupen al club, es decideix ampliar el nombre de socis passant a vint-i-cinc, a més de canviar els estatuts i passar a denominar-se Club Gimnàstic de Tarragona.
Futbolísticament parlant, la flama cala en la societat tarragonina a principis de dècada, influenciada principalment pels èxits del FC Barcelona i altres clubs de la capital catalana, en clara expansió popular. Després de jugar-se les primeres trobades al novembre de 1900, al 1901 sorgeix l’Associació Unionista de Foot-ball de Tarragona, conjunt de vida efímera que juga en al velòdrom local, el qual donarà peu a altres societats fins que an 1908 ja existeixen a la ciutat de Tarragona diversos clubs, com el Tarragona FC -el més important de tots i que tindrà el privilegi de ser un dels deu membres fundadors de la F.E. de C.F. el 14 d’octubre de 1909-, l’Hispània FC, el Minerva FC, el Tarraco Sporting Club, el Catalunya FC, l’Stadium FC i el FC Olímpic.
Aquesta emulsió de societats esportives va fer que despertés entre els socis del Club Gimnàstic de Tarragona la idea de formar una secció de futbol, quedant constituïda al 1909 amb el nom de Foot-ball Gimnastic Club.
Però la falta de practicants, tots ells allotjats en altres clubs, i l’obligació per part del Club Gimnàstic que aquests esportistes fossin, a més a més socis de l’entitat, va fer que el projecte fracassés.
