La banqueta del Nou Estadi s’ha convertit en una autèntica prova de foc per qualsevol tècnic que vol fer-se un lloc en el sempre difícil món del futbol professional. L’exigència de la grada del coliseu grana i sobretot la pressió i els interessos per part de la directiva de l’entitat tarragonina, han fet que fins a un total de cinc entrenadors hagin ocupat el càrrec d’entrenador de la primera plantilla.
Nano Rivas, per segona vegada, ha estat l’escollit per erigir-se com a salvador novament d’una plantilla que decepció rere decepció ha acabat convertint-se en una de les decepcions de la temporada.
El buit deixat pel ja considerat històric Vicente Moreno, pesa massa a l’hora d’escollir un successor idoni sobre el qual construir un projecte estable i sòlid, en una etapa on el club aspira a donar una passa endavant i qui sap, treure el cap a l’elit del futbol professional estatal.
Els renecs i els murmuris en els partits disputats a Tarragona han passat a un segon pla després de la contractació de Nano Rivas. El tècnic, en poc més d’una setmana ha aconseguit aportar el seu granet d’il·lusió i optimisme a tot l’entorn del Club Gimnàstic. El de Ciudad Real sembla haver fet un reset a la plantilla, malgrat la jornada en què l’equip es troba i sobretot els pocs punts assolits juguen en contra seva.
La milloria de joc mostrada davant el Cádiz, segon classificat a la taula classificatòria, fan que l’afició tarragonina es pregunti en quines condicions arribarà el seu equip al tram final del campionat.
Amb Nano Rivas al capdavant del timó la plantilla sembla haver adquirit una amplitud de recursos i possibilitats que fins ara l’equip no havia explotat.
La rigidesa del 4-4-2 de Rodri ha deixat pas a una plasticitat que s’adapta a les exigències, les virtuts i sobretot els defectes dels rivals del Nàstic.
La grada comença a creure i respira alleugerida en veure el seu equip competir davant conjunts que demanin un plus de qualitat i treball que anteriorment significaven un naufragi segur de l’equip tarragoní.
El mostrat davant els gaditans pot servir com a termòmetre per saber si finalment el Nàstic serà capaç de redimir-se i acabar en una posició a l’alçada de la teòrica qualitat de la plantilla que Nano té entre mans.
El que si que podem afirmar és que amb Nano al capdavant del vaixell grana, a la premsa local ens serà difícil albirar amb certesa els dibuixos tàctics i les peces emprades per derrotar els seus rivals.