Encetem una nova columna avui dimarts amb un titular que ens va deixar Nano a la roda de premsa posterior al partit: “El principal error és que no hem fet un bon inici de partit”, al que nosaltres podríem afegir: “i de temporada”…Me casu’n l’olla!!!
Estaríem força estona analitzant, debatent el partit de diumenge davant l’Alcorcón; l’alineació, el plantejament tàctic, els canvis, etc…però l’emprenyament aniria a més, i no cal posar-nos més pedres al fetge de les que tenim. Per resumir-ho, com diria un company meu de feina osonenc “vam cardar pena de la bona”. Allà utilitzen el verb “cardar” de moltes i variades maneres.
Potser la nota positiva va ser el partit de Bernabé Barragán. Recordem que pràcticament no havia jugat i que, per a més inri, li fan un gol als quatre minuts, que per a molts porters hauria estat un cop moral fort negativament parlant. Però va saber refer-se i demostrar que es pot confiar amb ell, cosa que, tot sigui dit, jo no tenia gens clar després del nefast partit que es va marcar a Cornellà a la Copa Catalunya, on jo mateix l’hi hagués fet el llacet i cap a casa…bé, a ell i a uns quants més que es van arrossegar pel camp. Mare de Déu!!! Quina vergonya de partit es va viure al Nou Municipal de Cornellà. Va ser per engegar a dida a tot Déu.
En fi, canviant de tema que em calento…Ara mateix la preocupació de l’aficionat grana ha entrat en nivell “alerta màxima”. Déu nos ens guard que palmem davant el Lugo, un molt bon equip. I per rematar la feina, ens visita a la jornada següent el Valladolid de Luis César, que ja fa dies que està a la corda fluixa a Pucela però que, de moment, ho va salvant a empentes i rodolons.
Seguim fora del descens una setmana més, però el crèdit d’aquest equip s’està finiquitant; ja sentim l’alè dels del darrere al clatell i l’angoixa ja fa forces jornades que es passeja tranquil·lament pel Nou Estadi.
No se pas que passarà diumenge, a mi digueu-me agosarat, il·lús; segueixo tenint fe en aquest equip, que voleu que us digui, però també tinc un límit i com no sumem en aquestes properes jornades…pinten bastos de punxa a Can Nàstic!!!
Quina fitxa haurà de moure llavors el club? Qui lo sa? De moment, sembla que la direcció tècnica i la junta tenen confiança màxima en Nano.
Sant Magí, Santa Tecla gloriosa i la Verge de Montserrat si convé…però cal guanyar d’una punyetera vegada a casa, òndia!!!
Vinga família, diumenge hem de ser una sola força! No podem fallar! Tots junts! Fins al final!!!
Ens veiem el proper dimarts. Esperem que amb una victòria nastiquera al sarronet.
Una abraçada a tots i a totes.
Mismamente Jaume, nastiquer de comarques.
