Tots portem un entrenador a dins. Jo mateix en porto un que no para de xerrar tant si les coses van bé o malament pels interessos del Nàstic. Ho confesso. A voltes sóc massa crític amb les decisions que els professionals de la pilota prenen sobre el terreny de joc. Potser no hauria de fer aquests comentaris. Potser seria millor que remés. Però és que sincerament, he perdut els rems i les ganes de creure en algú que només elabora lleus crítiques davant els mitjans però no està sent capaç de capgirar la situació de l’equip. L’autocrítica hauria de ser el late motiv d’un equip que per plantilla haura de mirar la classificació des d’una altra perspectiva. Això sí, si hi ha un home que cal mencionar apart en la decepcionant temporada que està vivint el Gimnàstic de Tarragona aquest és Manu Barreiro. El davanter gallec, un fixe per tots els tècnics que han ocupat la banqueta grana, està mostrant-se tot un líder en un temps on la parcel·la esportiva del club està sent examinada sota lupa.
Les característiques tècniques i físiques del número onze del Nàstic fan que es postuli com a peça angular del joc directe de l’equip. Per aquests motius, un servidor no entén el seu canvi durant el darrer partit a Alcorcón. Les reduïdes dimensions de l’estadi municipal de Santo Domingo fan que la batalla a les dues àrees creixi i agafi una importància d’incalculable magnitud. La badada defensiva en el gol local és el millor exemple d’aquesta circumstància.
La sort i la pissarra tàctica de Nano Rivas van tornar-li a jugar una mala passada al davanter grana, que va acabar l’encontre sense obtenir el premi del gol.
En uns últims minuts on qualsevol rebot pot acabar dins la xarxa de la porteria, treure a un home d’àrea pot semblar una mala decisió tècnica. I així ho va ser. L’entrega, la lluita i sobretot la generositat del gallec en els esforços col·lectius han dissipat qualsevol ombra de dubte sobre la seva permanència a l’onze inicial.
Ara bé, perquè tenint un jugador d’aquestes característiques no explotem més les seves virtuts? Perquè no col·loquem més pilotes al punt de penal? El gallec remata absolutament tot el que li passa pel costat. Ja sigui una pilota o una rentadora el gallec té la virtut d’orientar-la cap a la porteria rival. Busquem el gol i tenim un home amb virtuts per fabricar-lo. A què esperem?
Queda clar que estem desaprofitant recursos. Tenim jugadors i equips per variar el registre constantment, però considero que ens estem encaparrant en fer un joc que no beneficia ni a l’espectador, ni molt menys als futbolistes.
El mal joc ha anat acompanyat de mals resultats. Dos tests consecutius al Nou Estadi poden dictar sentència de l’esdevenir grana aquesta campanya. Caldrà patir i suar per assolir la permanència. Això sí, en aquesta ocasió Manolo Reina no podrà aturar el penal de la salvació.
