No digui equip de Segona Divisió, digui Numància. El conjunt sorià és el gran emblema la categoria de plata. Tornat l’any 1997 (en un playoff fatídic pel Nàstic de Tarragona, que molts aficionats recordaran pels fets succeïts al Nou Estadi aquell 14 de juny), els numantins no han olorat la Segona B des de llavors. 21 anys seguits al futbol professional són molts, i pocs equips de la categoria ho poden dir.
Fitxatges austers sense renunciar a la qualitat, club sanejat econòmicament i regularitat en la competició, el Numància és un referent per aquells equips que volen construir les bases sòlides d’un projecte amb perspectives de futur: i és que els castellans han aconseguit l’ascens a Primera en diverses ocasions d’ençà que van pujar a Segona fa més de dues dècades.
Entrenats per Jagoba Arrasate, els de Soria han presentat una seriosa candidatura a l’ascens a Primera, un objectiu al qual no renuncien any rere any, sense perdre els papers però sense deixar de competir. De lluitar per no baixa a l’infern de Segona B l’any passat, a la situació actual que viuen enguany, els numantins han signat vuit baixes i deu altes: cinc jugadors han signat com agents lliures, mentre que altres cinc són cessions (gairebé totes procedents de Primera Divisió).
El seu jugador estrella és Manu del Moral, que amb set gols és el màxim realitzador de l’equip. També destaquen Guillermo i Pere Milla, amb sis. Aquest últim, jugador propietat de la SD Eibar de Primera, destaca per una punta de velocitat que fa anar de corcoll els defenses rivals.
El Numància és un equip que s’ha fet fort a casa seva (on el Nàstic va aconseguir els tres punts al partit d’anada). Malgrat tot, també és un dels visitants menys perillosos. Han guanyat només tres partits, mentre que n’han empatat vuit i han perdut els set restants.
