L’era Nano Rivas al capdavant de la nau grana ha finalitzat. La destitució del tècnic de Ciudad Real és simptomàtica. Sis entrenadors en només dues temporades deixen clar la manca de rumb del Club Gimnàstic.
L’entitat tarragonina va a la deriva. La incapacitat per gestionar i planificar correctament la parcel·la esportiva del club ha provocat que el primer equip grana afronti els tres darrers partits de lliga novament en la difícil situació d’haver de puntuar si no es vol veure abocat a un descens que es presenta irrevocable a mig termini.
El Nàstic no té mala plantilla. De fet, si hom mira jugador per jugador trobarà un conjunt compensat i amb multitud de virtuts que fan difícil trobar l’explicació adequada a tal situació.
Sis entrenadors i més de cinquanta jugadors han fet que a hores d’ara les mirades es centrin en la figura del director esportiu. Emilio Viqueira és a sobre la corda fluixa en el moment en el que escric aquestes línies, així que molt possiblement el gallec serà en breus un més dels milions d’aturats del país. Viqueira podria no ser l’últim d’una llarga llista de baixes que s’aniran succeint amb tota seguretat al llarg dels pròxims mesos.
José Antonio Gordillo ha estat l’escollit per dirigir la nau grana. Tres partits tindrà l’ex jugador del Nàstic per impregnar de caràcter un equip sense ànima. Com a jugador ho donà tot. Faltarà veure si serà capaç de contagiar d’entrega als seus futbolistes.
No diré que me n’alegro de la destitució de Nano Rivas. Crec que és un bon professional i com a tal es mereix tots els respectes, però el càrrec li vingué massa gran quan els problemes sortiren a la superfície. Mals plantejaments, decisions preses amb lentitud, han fet que el Consell d’Administració hagi pres la decisió de prescindir dels serveis d’un dels herois de la salvació la passada campanya. Una salvació i un miracle que sembla que s’haurà de repetir aquesta temporada.
133 anys d’història són molts. Masses per acabar embrutats d’aquesta manera. Marxeu, ben lluny si pot ser. Les notes potser es donen al juny, però vosaltres esteu suspesos des de setembre. Prou canvis de cromos. L’afició grana està farta d’haver d’aprendre’s estiu rere estiu noms i més noms de nous futbolistes. Busquem estabilitat. Ens vau “salvar” de fer fallida. Gràcies i adéu. A Tarragona no vinguéreu només a ajudar. El negoci us reclamava i l’heu fet. Ara marxeu, si us plau. Tanqueu la porta al sortir. Mai oblideu que estigueu on estigueu i ens deixeu com ens deixeu, el Nàstic és i serà sempre, patrimoni de la ciutat de Tarragona.
