Que la plantilla del Nàstic no està demostrant les virtuts i la qualitat necessària per competir amb garanties a la divisió de plata del futbol estatal està fora de tot dubte. Enfonsats a la classificació i amb poc marge d’error, els homes ara dirigits per Enrique Martín tenen un llarg camí per recórrer si volen revertir la dramàtica situació viscuda fins ara.
L’equip no defensa bé, arrossega els mateixos errors any rere any, jornada rere jornada. Les deficiències exhibides pels integrants de la rereguarda grana són mostrades amb freqüència sigui quin sigui l’ocupant de la banqueta tarragonina.
En atac les coses no milloren excessivament. La poca mobilitat de la davantera unida amb la por o ineficàcia a l’hora de pressionar la sortida de pilota rival dificulten la tasca d’elaboració del joc grana.Les decisions arbitrals i sobretot les lesions no han ajudat gens en aquest aspecte. Aquest factor unit amb el poc fons d’armari de què disposen els tarragonins fa que la tasca d’Enrique Martín esdevingui pràcticament heroica.
Les lesions de llarga durada de César Arzo, Ivan López, Abraham Minero i Ramiro Guerra fan que el Club Gimnàstic hagi de posar (novament) les esperances al mercat hivernal. Tenint en compte que ens trobem a principis de novembre, aquesta situació denota una clara manca de previsió o confiança per elaborar un pla apte per subsistir en el més immediat dels futurs. La plantilla del primer equip compta solament amb cinc peces per l’eix de la defensa, sent només dues d’elles les que han donat fins el moment resultats satisfactoris. Raul Albentosa i Josua Mejías (amb fitxa del filial) són els dos homes que han donat la talla en aquest inici de mercat. Ni Mohammed Djetei ni Liassine Cadamuro no semblen ni tan sols futbolistes professionals. Els errors d’un i l’altre han propiciat en certa mesura que la porteria grana sigui una de les més golejades del campionat.
Aquesta situació pot portar a que el tècnic navarrès del Nàstic surti presumiblement davant el Real Zaragoza amb Fali al centre de la defensa del Club Gimnàstic.
En aquest sentit la figura d’Arnal Gibert ha sortit un cop més a la llum. El nou director esportiu no ha pogut fins al moment igualar o superar els registres aconseguits pel seu predecessor. El forat existent a la medul·lar de l’equip és un clar exemple de la poca planificació per la direcció esportiva del club.
Sense rumb i sense objectiu fixat, l’encert o desencert d’Enrique Martín a l’hora de gestionar el grup marcarà el destí de la plantilla tarragonina.
