El dorsal 5 del Nàstic no va deixar indiferent a ningú. El senegalès de vint-i-cinc anys recordà a un compatriota seu: Pape Diop. Ambdós futbolistes no només recorden pel seu físic sinó també per la seva aportació sobre la gespa.
La fragilitat defensiva del Nàstic es feia més latent al no tenir a cap futbolista amb el perfil del senegalès llevat de Fali. Els granes s’ensorraven al mínim sotrac riva, l’equip es partia quan havia d’iniciar fase ofensiva. Només el recurs del joc directe a Manu Barreiro donava oxigen a un conjunt que s’ofegava per moments.
L’arribada de Thioune ha capgirat aquesta sensació. El 5 grana té pulmons suficients per batallar cada mil·límetre de gespa, cada acció, cada pilota, cada rebot és una excusa vàlida per generar quelcom.
El migcampista del Nàstic arriba bé a l’àrea, és agressiu en la pressió sobre l’adversari i el que és més important, fa millors als seus companys.
Sembla estrany ja que el 5 del Club Gimnàstic només ha disputat 90 minuts però és que les sensacions generades són excel·lents i més si analitzem accions puntuals del seu joc.
Pressió alta : Aquest factor pot esdevenir clau per assolir la permanència. L’equació és bastant simple: com més a prop de la porteria rival recuperi el Nàstic la pilota, menys metres haurà de córrer per perforar-la.
Variació de sistema: Actualment és l’ítem que més caldria destacar del Nàstic amb Thioune. Tot i ja haver provat la defensa de quatre, els granes amb Thioune guanyen en múscul i permet que les posteriors línies puguin avançar amb més tranquil·litat, una tranquil·litat que Enrique Martín s’ha encarregat de blindar “duplicant” en certa manera els carrils. Aquest canvi de dibuix tanca les portes situades a cada banda i obliga als rivals a buscar superioritat entre línies, zona massa poblada del terreny de joc on el senegalès cobra protagonisme.
Adequació dels ritmes de joc: En aquest aspecte només Viti havia estat capaç d’aportar quelcom. Ambdós futbolistes han estat capaços de pausar el partit i baixar revolucions quan el joc ho requeria. Enrique Martín podria haver trobat finalment un futbolista sobre el que fer girar tot el seu entramat tàctic.
