L’entrada de Ramiro Guerra a l’onze inicial del Club Gimnàstic va sorprendre a tothom. El migcampista cedit pel Vila-real disputava el segon partit amb la samarreta grana. Un canvi polèmic ja que el canterà Viti s’està destapant com una de les revelacions del campionat. El sistema 3-5-2 emprat per Enrique Martín veia un cop més com la posició de migcampista posicional l’ocupava una cara nova. Ousseynou Thiouné i Viti eren els darrers futbolistes encarregats de defensar aquesta complicada posició.
L’experiment va fracassar estrepitosament. El joc d’anada i tornada que imprimeix l’entrenador navarrès perjudicava a un Ramiro Guerra mancat de ritme competitiu.
Però si hi ha quelcom que sorprèn a l’afició tarragonina és la nova posició de Thiouné. La incidència sobre el joc del senegalès s’ha anat diluint poc a poc. Escorat a una banda Thiouné perd protagonisme. Cert és que l’explosió de Viti provoca que Enrique Martín tingui un greu dilema: ambdós jugadors estan acostumats a assumir el rol d’àncora de l’equip. La rigidesa de Martín amb el seu dibuix impedeix veure cada futbolista a la seva posició natural.
Davant el Málaga però no vam veure a un mal Nàstic. Només la falta de fluïdesa als tres quarts i la mala fortuna del rebot d’Imanol García van impedir un millor resultat final.
El “19” grana no va trobar-se mai còmode sobre la gespa del Nou Estadi. Sense aire per poder avançar la línia i amb Imanol com a únic escuder, el jove migcampista va acabar pagant l’esforç i va haver de retirar-se lesionat del terreny de joc.
No és la primera vegada que Enrique Martín patina amb l’elecció dels seus futbolistes. La importància del pivot posicional requereix que el navarrès hagi de plantejar-se quin model de joc vol seguir les darreres jornades del campionat. Masses errors per un equip condemnat a perdre la categoria.
