Martín continuarà a la banqueta previsiblement fins a final de temporada. Sabrem si és o no una decisió encertada al final de les onze jornades restants. La gesta és difícil, molt, també ho hagués estat per un nou entrenador, no ens enganyem. Suposo que l’equació despeses d’una destitució/possibilitats de salvació donava un número massa elevat, excessiu cost i mínimes possibilitats de salvació; s’aposta doncs per no tocar res, per jugar-s’ho tot amb un vell conegut. Es fa bo allò de “Más vale malo conocido que bueno por conocer”, i més sí associat al canvi hi ha una elevada quantitat d’euros i previsiblement tampoc serà suficient per salvar-nos.
Amb el pas de les hores veig que la no destitució és una decisió prou raonable, i encara que jo no la comparteixo del tot ja que penso que gairebé és una renúncia virtual a La Liga1|2|3, entenc que si es va a Segona B (una categoria deficitària) es faci amb les butxaques el més plenes possible. Saps quan caus al pou però no quan en sortiràs i, per tant, és millor fer-ho amb les màximes garanties possibles. Amb tot, Martín és encara el nostre entrenador i ens hem d’aferrar a la mínima possibilitat de permanència. Per tant, li desitjo que encerti amb les tecles i acabi aconseguint allò que sembla impossible.
És una incògnita saber com sortirà l’equip a Zaragoza. Per convenciment propi del míster estic segur que ho faria amb el 5-3-2 pla dels últims partits. La necessitat de guanyar imperiosament no és nova i, per tant, no havent reaccionat ja amb l’aigua al coll fa unes setmanes, perquè ho hauria de fer ara? Però ara a l’equació apareixen noves variables: l’orgull propi d’entrenador, segurament ferit pels dubtes sobre la seva continuïtat; l’arenga de part del consell al vestuari, que demana més valentia i capacitat de lluita; l’afició, que vol veure un Nàstic majoritàriament més ofensiu…sap que estarà en el punt de mira, i això segurament farà que renunciï una mica a la seves conviccions més conservadores, o això almenys és el que espero.
No crec però que canviïn excessivament les coses; aquesta mentalitat més ofensiva la podria plasmar de dues maneres: bé novament amb el 5-3-2 però amb una pressió més amunt quan l’equip rival té la pilota i amb una sortida més en bloc quan anem a l’atac, o podria plantejar-se, fins i tot, un canvi de sistema a un 4-4-2 que ja ha fet i que per si sol ja fa que l’equip no defensi tant darrera i planta més jugadors a l’atac sense tant desgast dels integrants de banda. Hi ha una tercera opció, i la comento amb to de broma, un navarrès enfadat i dolgut pel viscut aquesta setmana, també podria reaccionar d’una forma esperpèntica, amb un 2-3-5 a l’estil “¡Ahí va la hostia! No querías ataque, ahí va pues!”.
Bromes a banda, i pel que fa a noms propis de jugadors, no crec que variïn massa. Si fes un 4-4-2 et podries trobar que tornés a endarrerir Kanté a la banda i que dalt posés a Sadik o Uche acompanyant a Suárez, però de continuar amb el 5-3-2 no crec que mutés gaires coses pel que fa a noms. Potser només Viti per Ramiro. Tema Barrada i Palanca, si els acaba posant, no serà per convicció pròpia.
Dilluns, en una entrevista al programa Camino al cielo (Fondo Segunda), venia a dir que no tenien lloc al 5-3-2 sinó era en el triangle del mig com a dos pivots, si els acaba posant serà més per provar que per convenciment. En aquesta mateixa entrevista, cosa que em va cridar bastant l’atenció i que no té res a veure amb el Nàstic, parlava també que en dos anys hi havia a eleccions a la presidència d’Osasuna i que no descartava presentar-se, em va semblar una cosa que havia meditat seriosament, i a la que també feu referència al final de l’entrevista com a somni per complir. Sembla doncs, que en un futur no gens llunyà, el podríem veure a la llotja de Pamplona.
Per acabar, dir que la victòria dilluns és una obligació; tots els trens ja han passat, a Zaragoza no pujarem a cap. Ara som nosaltres els que deambulem per les vies, la nostra velocitat per elles determinarà que siguem o no aixafats pel mercaderies de la Segona B. Us ho diu un boig pel Nàstic.
