No entenc a Ikechukwu Uche. He de reconèixer que el fitxatge del nigerià em va il·lusionar des del primer moment. La seva experiència i sobretot la seva qualitat de cara a porteria em feien presagiar que sota el paraigües del nigerià el Nou Estadi viuria una gran quantitat de gols. Malauradament però no ha estat així. Els problemes físics i l’aparent passotisme d’Ikechukwu Uche sempre que trepitjava la gespa ha fet que molts (jo inclòs) perdérem l’esperança i la paciència amb ell.
El davanter del Nàstic però ha aparegut en els moments claus de la temporada. Les dues darreres temporades, els gols del nigerià han permès als tarragonins salvar la categoria quan tot feia presagiar un descens gairebé inevitable. És per aquest motiu que no entenc què li passa pel cap al bo d’Uche. I és que el gol davant el Numancia no fa més que recolzar aquesta teoria. La temporada d’Uche comença a l’abril i acaba al juny. I és que jo sincerament m’he afartat de dir que el davanter del Nàstic no havia de jugar. Clar i català. Hem de reconèixer que a molts (de moment) ens ha fet emmudir. El repte que li espera ara és pràcticament inassolible. Set victòries en els nou partits que resten de campionat certificaria gairebé la permanència. O el que és el mateix: vint-i-un punts dels vint-i-set restants. Tot una quimera per una plantilla que a hores d’ara en porta només vint-i-set. Molt ha de canviar la cosa perquè aquesta situació s’arregli, però és que la imatge celebrant un gol en les darreres jornades ens n’és de molt grat record.
Enrique Martín ven un discurs alentidor. La plantilla demana ànims. Uche marca gols. Podem creure en ells? Serà possible el miracle? Els precedents els avalen. Els resultats i la imatge és altra cosa. Nou partits dictaran sentència.
