Anem a veure per on comencem. Pel final? Quan sembla que l’absurd es normalitza, o sigui, s’aplaudeix a un equip que acaba de perdre amb el cuer, que porta una jornada rera l’altra sense demostrar absolutament res…o pel principi? On novament regalem un gol amb llacet als cinc minuts d’arrencar el partit?
En definitiva, comencis per on comencis, cardem pena cosa fina, i el que és més greu: més d’un o una encara no és conscient que estem en descens directe a Tercera. Tot perfecte: flors, violes i romaní i l’aplaudiòmetre a tot drap. Molt bé, tu…i un be negre!
En qualsevol altre equip, amb les quatre temporades que portem, el pollastre que es lia seria de traca i no hi quedaria ni l’apuntador, però com diria en Quim Masferrer al més pur estil del Foraster…és que els nastiquers sou molt bona gent!
Bartolo sembla que ja no sap per on sortir ni quina tecla tocar. Novament pífia individual en el primer gol; no és una errada tàctica recriminable al míster, sinó que més aviat és Bartolo qui li ha de fotre una bronca a Giner d’aquí a Sebastopol. Del segon gol què dir: doncs en defensa portem un lliri a la mà al ritme de Sergio Dalma…unes mares. Certament lamentable tot plegat.
Després hi ha el tema Viti. Repeteixo el que vaig comentar en l’anterior columna: si el portes l’has de fer jugar, si no a la grada i s’ha acabat. Tots els aficionats ho veiem i el míster no?
Petcoff amb Viti o Sergio Montero i Goldar de central, no hi ha més. Els canvis tard i malament. En fi, sembla que la junta novament l’ha ratificat, però veient com estem jugant i afegint la baixa de Goldar, molt complicat veig donar la campanada a la Nova Creu Alta. Tant de bo fem saltar la banca, faltaria més. Però si som realistes a priori sembla una fita complicada la de rascar els tres punts.
Que passarà després? No ho sé pas. Però crec que tot i palmar a Sabadell no faran fora a Bartolo. Ep! És una apreciació personal.
Ara és quan el fan fora en arribar amb l’autobús des de Sabadell, perquè darrerament mira que intento ser positiu amb els meus pronòstics, però no en rasco ni una.
En fi família, seguim amb els ànims per terra i com em deia el fidel Jordi Bonachí anem d’emprenyada en emprenyada. I és que certament estem arribant a uns extrems de masoquisme futbolístic que l’afició no es mereix.
Vinga, fins el proper dimecres. Veurem si amb un o tres punts al sarronet…o amb nou entrenador. S’accepten apostes.
Una abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques
