Crisi és la paraula que defineix la situació del nasticisme més actual. A nivell esportiu es va plasmar el que, al meu entendre, feia setmanes es veia vindre. Bartolo, per diferents motius, no ha acabat d’entomar la situació i l’equip està en zona de descens. I per altra banda, a nivell institucional, ja es comencen a escoltar veus reconegudes dintre de l’entorn grana que comencen a posar en dubte el bon treball de la directiva (que li diguin aquest passat dilluns a Lluís Fàbregas). En fi; moment d’incertesa, de veure el got més buit que ple i de poques expectatives de cara al futur més pròxim.
A nivell esportiu, tot i que molts apunten únicament als jugadors, em sembla que és un encert fer un canvi d’entrenador. Després de 13 jornades (més el mesos de pretemporada) Bartolo ha tingut temps per crear un equip més sòlid del que és actualment en defensa, més creatiu al mig del camp (tot i que els contratemps que ha tingut no han estat pocs) i més dinamisme ofensiu (i més tenint al millor davanter del grup i a un Pereira que comença a despertar).
És l’únic culpable? Està clar que no, al final els que juguen són els jugadors…però crec que hi ha equip de sobres per estar molt més amunt del que estem, tampoc ens enganyem.
Així que Bartolo té molta responsabilitat de que l’equip no hagi funcionat. L’alineació de Sabadell, com a mínim, és força curiosa. Quan més necessitava l’implicació de l’equip per superar el seu ultimàtum posa a Viti i deixa fora a Ballesteros.
El primer ha estat un dels maldecaps per la poca implicació que ha tingut el lleidatà. I per altra banda, deixa fora al millor de l’equip fins ara (també ho va fer a Olot): Ballesteros, que tenia el plus de tornar a la Nova Creu Alta.
Són petits detalls que han anat copsant l’acomiadament de Bartolo. Un entrenador molt digne (i això ho acabarà demostrant en altres equips), però que pel que sigui no ha acabat de quallar al Nou Estadi.
El bagatge és pobríssim i les reaccions del míster, tot i que han estat moltes, cap d’elles amb èxit. Supersticions a part, sovint quan no surten les coses el millor és que s’acabi.
N’hi ha molts que pensen que la millor solució no passava per la destitució de Bartolo, però en el món de futbol manen els resultats o, com a mínim, la imatge que es veu al camp. I cap de les dues està a l’alçada del que s’espera d’aquest Nàstic.
Respecte el nou entrenador no amagaré que m’agradava molt més Curro Torres, tot i que pel que he escoltat al meu entorn no era un míster que generava gaire expectació. Així que de nou contractem a un entrenador de la Comunitat Valenciana (tenim bons record de Vicente Moreno) per intentar, com a mínim, tenir una temporada tranquil·la amb més de 45 punts. És un objectiu a priori modest, però crec que aquesta temporada ha de servir de transició i poc més. Deixem de parlar de play-offs i centrem-nos en tenir, com deia, una temporada tranquil·la per encarar un any vinent amb una expectativa més real.
Els temps de crisis tenen aquella part positiva de veure que les coses no funcionen, ara més que mai. I que toca una revisió profunda en tots els estaments del club. Hem tocat fons, ja que no em veig a Tercera, la veritat. I crec que amb el nou entrenador (potser sóc massa somiador) no tindrem problemes per mantenir la categoria. Però ja va bé que tremolin els ciments.
Fins ara la complaença ha estat màxima amb els jugadors (i la directiva), i això segurament canviarà si no arriben resultats. Que Bartolo hagi marxat per a molts ens genera tristesa. I si no s’evidencia un canvi de dinàmica els jugadors seran els primers en percebre el cabreig dels aficionats. I els segons, i això sí que seria una novetat, és la directiva.
Dono per fet que aquesta està molesta amb part de l’afició. Jo no sóc dels que vulgui rotundament un canvi dràstic a la sala de màquines, però sí que es depurin algunes responsabilitats. O sigui, que es vegin canvis significatius i no només en la vessant esportiva. No descarto que aquest any siguin temps de canvis importants. Ahí lo dejo.
