Tot i que després d’una derrota difícilment un pot marxar content del camp, diumenge vaig marxar amb un sensació agradable després de veure que l’equip evoluciona. El condicionant de jugar amb deu jugadors al minut 19 afecta fins i tot al Barça, no ens enganyem. Així que la lectura d’aquest partit està esbiaixada per aquesta situació. Ara bé, tampoc ens enganyem, que Bonilla va fotre una errada que ens va costar molt cara. Està clar que pel bo i pel dolent Bonilla està sent el jugador més determinant en els resultats del Nàstic en aquesta primera volta.
Respecte a l’ADN del nou Nàstic ja queda clar que no serà fàcil fer-li gols, amb un equip ben ordenat i intens en la pressió. Respecte a l’atac aquest és força vertical i amb velocitat en les transicions. Com bé deia Seligrat, la necessitat de punts que té el Nàstic pot no fer veure que el Nàstic està evolucionant. Dóna una sensació de solidesa en defensa que no s’havia vist durant el principi de temporada. Noto l’equip més lleuger respecte a càrrega de responsabilitat i també molt més clar d’idees. Si a això afegim que Brugui m’ha tancat la boca (en un article vaig comentar que no tenia nivell per ser titular) setmana rere setmana sent de nou l’MVP de l’equip, el nou Nàstic, amb reserves i cautela, em genera força expectació i il·lusió.
Ara bé, també hi ha notes negatives, al meu entendre, a part de l’esmentada de Bonilla. Crec que a Javi Márquez encara li manquen uns quants partits per sortir d’inici.
Honestament no vaig entendre l’absència de Viti, que semblava un jugador recuperat. Veurem com li afecta tenir el cartell de reserva. I a toro pasado no hagués canviat a Pereira, que em sembla un jugador que té molta fam i ganes de demostrar tot el seu potencial (no oblidar que tenia el plus de jugar contra el seu ex equip). Jo hagués canviat de totes totes a Lolo Plá, que sincerament és un jugador que no em genera ni fred ni calor.
I ja per últim, crec que Pol Valentín està molt lluny del que esperàvem molts. Té poca confiança en atac i en defensa és tant insegur com el seu germà. Tampoc vaig entendre que sortís ell a cama canviada quan tenies un Ferran Giner que compensa el saber defensar amb l’atac. En fi, des de la grada tot és veu molt fàcil però són petites coses que crec que van perjudicar al Nàstic d’aquest passat diumenge.
La setmana vinent pot ser un punt d’inflexió per veure si el partit contra el Villarreal B va ser un accident (jo ho veig així), o bé ens fiquem de nou al pou per no baixar a Tercera. Segueixo sent optimista i crec que podrem treure els tres punts a València. Seguim!
