Després de dues jornades consecutives guanyant amb Toni Seligrat a la banqueta del Nàstic de Tarragona, l’equip va relliscar ahir, inesperadament, en el partit davant el Villarreal B al Nou Estadi. I dic inesperadament perquè, siguem sincers, es tractava d’un rival directe, és a dir, que els mèrits que havia fet fins ara no demostraven que es tractés d’un equip molt superior al nostre i perquè la ratxa positiva que havíem aconseguit amb el nou tècnic ens feia pensar que el 9 de 9 era molt factible. I la veritat és que tots podriem estar d’acord en què hauriem guanyat els groguets si Bonilla no hagués comés aquella falta, una acció molt desafortunada, que li va costar la targeta vermella.
De totes maneres, la imatge de l’equip va ser molt bona tot i jugar gran part del matx amb inferioritat numèrica, i per això cal que estiguem tranquils. A més, estem davant d’un temps en el que se’ns presenten dues oportunitats que no podem desaprofitar. En primer lloc, tres partits contra rivals de la zona baixa de la classificació: Llevant, com a visitants, Hèrcules a casa, i al camp de l’Oriola. Són tres partits claus que cal guanyar per poder aspirar a alguna cosa més que conformar-se amb acabar la lliga a mitja taula. I la segona oportunitat és el mercat d’hivern. Seligrat ha d’escollir les peces clau que necessita per fer-se l’equip una mica més seu per intentar que les coses surtin el millor possible cada jornada. I creieu-me, és cert que pujar a Segona A costarà molt degut al nefast inici de temporada, però encara estem a temps de fer un gran paper d’aquí a l’estiu.
Els últims resultats i l’imatge de l’equip amb el nou tècnic han portat esperança a Can Nàstic. Ahir es van veure uns jugadors que tot i l’inferioritat númerica no es van donar per vençuts i fins i tot van estar a punt d’igualar el marcador. Aquest és el camí a seguir.
