La millora del conjunt grana com a bloc des de l’arribada de Seligrat és evident. Tot i així, considero que hi ha una sèrie de jugadors que estan per sota del seu nivell i haurien de millorar les seves prestacions.
Habran. Va arribar amb l’etiqueta de jugador determinant, segurament exagerada, però el problema és que no està rendint ni a nivell d’aprovat. Jugador individualista, al que se li intueix velocitat, potència física, desbordament i bon xut, però que es queda en un no res. És com aquell coet de focs artificials de coloraines i espectacular al que se li apaga la metxa abans d’explotar; de moment un bluf. El tema de l’idioma que va esgrimir Seligrat com a agreujant del seu baix rendiment el considero més una forma de protegir el jugador per part de l’entrenador que no un handicap real. Saber com col·locar-se, com defensar i com atacar no requereix grans nocions lingüístiques. Crec que pot donar més, espero que faci unes passes endavant.
Lolo Plá. Juntament amb el meu germà i el nostre company de seient del Nou Estadi, tots tres, intentàvem definir durant el partit davant el Villarreal B el rol de Lolo Plá dins d’aquest Nàstic. Vam arribar a la conclusió que és un jugador entre línies. Pensem que ho és perquè no sabem encara si és davanter o mig, si és ofensiu o defensiu, i també perquè les seves actuacions dins el camp són tant discretes que només es poden llegir a les cròniques “entre línies”. Aporta tant poc que qualsevol menció d’ell serà sempre per complementar les actuacions d’altres jugadors o, en el pitjor dels casos, per parlar malament d’ell. Alguns direu que va córrer molt durant l’últim partit. Sí, és veritat, però ho feia a destemps, mal posicionat i sense cap convenciment. La pressió als defenses s’ha de fer amb intensitat, velocitat i tallant línies de passada, per intentar robar directament la pilota o que el rival té la regali al posar-se nerviós, cosa que no va saber fer Lolo Plá. En atac la seva aportació tampoc fou destacable. Contràriament a Habran, del qual penso que pot aportar més, no tinc aquesta sensació amb Lolo Plá.
Si bé és cert que els dos jugadors que mencionaré a continuació és previsible que amb el nou míster tinguin menys protagonisme (sobretot fora de casa i en camps petits) degut a l’absència de joc al mig camp per la nova manera d’entendre el futbol. Abans de la seva arribada van tenir igualment molta menys incidència de l’esperada.
Petcoff. A priori un dels millors migcampistes de Segona B. Ha tingut fins al moment una aportació testimonial a l’equip. Se li intueix qualitat, bona circulació de pilota i visió de joc, però el cert és que ha tingut molt poc protagonisme. Val a dir, en descàrrega seva, que ha estat molt sol i desprotegit a la línia mitja sense ningú que li fes la feina bruta per dedicar-se en cos i ànima a la creació, el què millor sap fer. Però això no ha de ser excusa per mostrar els seus galons. Pot sumar i ho hauria de començar a fer.
Viti. Jugador clarament per sota del seu nivell. Ha permès que cants de sirena el desestabilitzessin, i això, en un jove amb projecció, és perillós. La seva prioritat hauria de ser créixer al camp donant el màxim i no centrar-se en aspectes extra esportius que li fan més mal que bé. Un rendiment òptim dins el terreny de joc farà que li tornin a sortir bones oportunitats, però per contra, una actitud passiva i negativa podria fins i tot acabar amb la seva carrera futbolística. Sembla que l’arribada de Seligrat li ha donat cert aire i que vol tornar a créixer. Veurem però si la recuperació de Márquez no li acaba tancant les portes de l’equip.
Tot i què fins fa dos o tres de partits havien suspès clarament, els dos jugadors següents sembla que comencen a millorar.
Perone i Juan Rodríguez. Abans de l’arribada de Seligrat les seves actuacions havien estat deficients, sobretot les del primer. Però amb el nou míster i la simplificació del missatge i la feina a fer el seu rendiment ha experimentat una millora important. Hem canviat errors monumentals per contundència defensiva i efectivitat. Allò que amb Bartolo semblava impossible, amb Seligrat és una realitat. Mereixen un vot de confiança per l’evolució positiva que estan portant a terme. Això sí, que no badin; a la defensa hi ha només un pas de l’èxit al fracàs i els seus precedents són poc esperançadors.
Vull fer un incís també sobre tres jugadors més, un dels quals sense pensar que suspèn, si crec que està sota el seu nivell òptim, i els altres dos perquè són una incògnita.
Bernabé. Fou el jugador més valuós de la temporada passada en les votacions de la nostra penya seguit molt prop de Luis Suárez i, contràriament al que pensava, no és avui dia un jugador determinant. Sense creure que suspèn, ha tingut alguna actuació de mèrit. El veig molt insegur, dubitatiu i amb poca confiança, dona la sensació quan juga que té el cap a un altre lloc. Crec que l’absència d’un altre porter experimentat a la plantilla perjudica la seva projecció per falta de competitivitat i li fa pensar que té la titularitat assegurada. És important per a l’equip que doni més; pot fer-ho, ho ha demostrat anteriorment.
Amang. Estranya que no gaudeixi de més oportunitats, ja que en les dues aparicions que ha tingut (una en Copa Catalunya i l’altra en lliga) no ha estat per sota del nivell dels seus companys. No sé si hi ha algun motiu desconegut per la seva absència en les convocatòries o simplement és deguda a temes esportius. Veurem com evoluciona l’afer en un futur.
Gerard Oliva. El seu rendiment és una incògnita. Amb ganes de veure’l després de recuperar-se de la lesió. Sembla un jugador a l’estil Pedro Martín, que pot aportar coses diferents. Esperem que no decepcioni.
Així doncs, tot i la millora com a conjunt, a nivell individual hi ha alguns jugadors que poden aportar més. És hora de que ho facin, no hi ha temps a perdre. Us ho diu un boig pel Nàstic.
