Com si d’en Patufet es tractés, el Nàstic camina per la Segona B marcat per aquesta cançó: “Patim, patam i patirem, equips de Segona B; Patim, patam i patirem, no trepitgeu el Gimnàstic”. No importa si juguem bé o malament, en un o altre cas el resultat és el mateix: patiment i dificultat enorme per tirar endavant els partits. És el nostre destí aquesta temporada i, fins que tot acabi, ens haurem de posar la granota de treball i resar a algun sant de la nostra devoció perquè no prenguem mal.
Ahir bona primera part de l’equip, amb ocasions de gol i joc relativament elaborat, però que no acabà tenint premi, massa errades al davant, hauríem d’haver aconseguit almenys inaugurar el marcador. Però a les acaballes dels primers 45 minuts, una “genialitat” de Pedro, agafant a un jugador de La Nucía innecessàriament, fa que l’àrbitre ens xiuli un penal que acabaria anotant el rival. Un àrbitre, tot sigui dit, que era de xiulet i targeta fàcil pels grana de forma exagerada.
A la segona meitat generàrem poc, i La Nucía ens acabà marcant el segon gol amb una internada, un altre cop, i ja en van molts, per la banda de Bonilla. Jugador que aporta coses interessants a pilota a aturada però que en defensa és poc contundent. Pilota aturada on ahir tingué menys protagonisme, perquè incomprensiblement Márquez volgué agafar en molts moments les regnes en aquest àmbit del joc, àmbit que Bonilla domina i, per tant, ha de ser l’encarregat d’executar, no té cap sentit canviar de llançador quan l’habitual ho fa molt bé.
Així doncs, tenint en compte que guanyar a qualsevol equip, independentment del joc que practiquem, ens costa déu i ajuda, el nostre únic objectiu ha de ser la salvació directa. Salvació directa que des de l’any 2010 tots els equips aconseguirien amb 45 punts, és a dir, tenint en compte que tenim 31 punts i queden 10 partits per disputar, n’hem de guanyar 5 per estar tranquils, la meitat, no serà gens fàcil. Tocarà cantar fins al final la cançó “Patim, patam i patirem” esperant no acabar “a la panxa del bou, on no neva ni plou”, és ben trist lluitar només per això. Us ho diu un boig pel Nàstic.
Una resposta
Està clar que el que ens queda a partir d’ara és patir. Crec que no s’està sent just amb l’equip. Aquests jugadors porten poc més de dos mesos junts i és difícil sortir d’abaix. No Hi ha partits fàcils (mireu el Prat). Ens en sortir em. Força Nàstic!