Entre notícies del coronavirus i controlant el partit del Liverpool i l’Atlético de Madrid estic plantat davant l’ordinador, tot a punt per la columna de cada setmana.
El primer tema nastiquer a comentar seria el fet que em sembla correcta la decisió de no jugar els partits, a l’espera de veure com va evolucionant el tema del coronavirus, que seguir la lliga jugant els partits a porta tancada.
Veurem com li va aquesta aturada al Nàstic. Si serveix perquè, una vegada torni a arrencar la lliga, millori les prestacions que ens ha ensenyat fins ara o que encara cardem més pena.
No ho sé pas, el temps ho dirà. Però vaig acabar molt decebut amb el partit davant La Nucía. Esperava molt més de l’equip, era un moment de fotre un cop de puny a la taula i obrir un forat no definitiu però que ens donava molta vida i ens permetia respirar més tranquils.
En la primera part davant l’equip alacantí molta gent comentava que havia estat la millor de la temporada; no ho sé pas, crec que a Cornellà també vam fer una bona primera part i fins i tot vam acabar anant al descans per davant en el marcador, en un camp que no ens afavoria gens i davant un equip força millor que La Nucía, però per a gustos colors.
Al Camilo Cano vam tenir oportunitats però no van entrar, i quan tot semblava que acabava amb un 0-0 a la mitja part arriba un nou regalet amb llacet grana: penal al darrer minut (no n’aprenem) i per a més inri -per no dir mala llet- l’atura Bernabé i el rebot li torna a Agüero (no el del City) i au! 1-0. Fot-li gasto! La Nucía, sense fotre brot, marxava per davant en el marcador al vestidor.
Arrenca la segona part i ens tornen a clavar un gol per la banda de Bonilla (Mr. Autopista, com l’anomenen a Preferent) de l’estil que ja ens van fer per la seva banda a Badalona, i novament Agüero ens fa la feina.
Massa càstig pels mèrits que havia fet La Nucía, però si aquest gol ens havia d’esperonar per intentar la remuntada va passar ben just el contrari; apareix aquest equip planer, de perfil baix, que no dóna la sensació de poder donar-li la volta al partit.
L’àrbitre ens va cosir a targetes, cert, i perdem al jugador ara mateix més en forma de l’equip com ho és Fran Miranda, que pel que estem veient perd pistonada quan fa parella amb Javi Márquez, cosa que hem de solucionar ja. Tots dos han de ser vitals pel joc del Nàstic.
La nota positiva és que recuperem a Brugui, i esperem amb ganes que estigui al nivell que ens va mostrar abans de la lesió. En fi, ara no ens queda res més que esperar, tant de bo tot s’acabi aviat.
Apa família, fins a la propera jornada. Una abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques
