El Nàstic de Tarragona segueix perfilant la plantilla de la pròxima temporada, una plantilla on Javi Márquez, el fins ara primer capità de l’equip, no hi té cabuda.
El migcampista s’ha acomiadat aquest divendres a la tarda per mitjà d’un comunicat on deixa entre veure que la proposta de renovació que li ha presentat el club està molt lluny de les seves pretensions. O com a mínim, que no li ha generat la suficient confiança i motivació per acceptar-la.
EQUIP | Finalitza el contracte entre l’entitat grana i el migcampista @javimarquez_6
?? Gracias por tu trabajo y compromiso defendiendo la camiseta y el brazalete del Nàstic. Te deseamos lo mejor, Javi, mucha suerte en tu futuro❗️ pic.twitter.com/zLFxS4iJlj
— NÀSTIC DE TARRAGONA (@NASTICTARRAGONA) June 5, 2020
Márquez assegura que estava llest per continuar capitanejant l’equip perquè en els darrers mesos de competició es trobava físicament bé per primera vegada d’ençà que és jugador del Nàstic.
El cert és que una vegada recuperat de la darrera lesió, Toni Seligrat li havia entregat les claus del centre del camp i li havia atorgat la importància que se li suposa a un jugador de la seva qualitat i experiència. El problema és que els continus problemes físics que ha patit des de la seva arribada en el mercat d’hivern de la temporada 2017/18 li han impedit tenir regularitat dins del terreny de joc.
En el segon tram d’aquella campanya, Márquez va jugar 580 minuts repartits en 13 partits -8 d’ells de titular. En la segona, la del descens als inferns, va perdre’s dos mesos de competició, entre finals de febrer i mitjans d’abril a causa d’un accident on es va trencar l’esternon. En total va jugar 24 partits, però tampoc es va trobar amb la seva millor versió. Aquella que havia exhibit anys enrere a l’Espanyol, el Granada o el Mallorca.
En el present curs les coses no podien començar pitjor. Abans de l’inici de lliga va patir una lesió en el quàdriceps de la cama dreta, que es va allargar més del que estava previst, i no va tornar a vestir-se de curt fins a la quinzena jornada en la victòria al camp del Prat. En el següent compromís, la derrota davant el Villarreal B (0-1), ja va entrar directe en l’onze titular, igual que en els següents sis partits. De sobte, però, va tornar a lesionar-se i va estar un mes lluny dels terrenys de joc per una lesió de grau 2 en l’abductor de la cama esquerra. El seu retorn es va produir en la visita a Castàlia, on va brindar, sense ells saber-ho, l’últim gran servei al Nàstic amb un golàs antològic des del centre del camp.
Tot fa indicar que la direcció esportiva encapçalada per Sergi Parès ha posat l’estat físic i la qualitat del futbolista en els dos costats de la balança, i el primer factor ha pesat més a l’hora de valorar la seva continuïtat. Les 34 primaveres que indica el seu DNI resulta una altra dada a tenir en compte en aquest tipus de decisions.
D’aquesta manera, el Nàstic acomiada a un altre dels jugadors importants del vestidor després d’anunciar que Bernabé Barragán no renovaria el seu contracte. Mentre es treballa en la incorporació dels primers fitxatges, ja podem dir que l’operació sortida a la Budallera ha començat. I de quina manera.
