244 minuts li va costar al Nàstic marcar el primer gol a la lliga, i només 6 repetir la gesta. Contra l’Olot, el Nàstic va seguir demostrant una gran seguretat defensiva (tot i que també vam patir algun ensurt) però per fi vam trobar el camí al gol, l’aspecte més important del futbol i el que més li havia costat als de Seligrat fins ara.
La temporada passada l’Atalanta de Gian Piero Gasperini va demostrar a tota Europa que es poden aconseguir grans resultats amb un equip atrevit. La millor defensa és un bon atac, diuen, i els bergamascos ho van aplicar a una lliga tan peculiar com la italiana, on van arribar a anotar 98 gols en 38 jornades. I tot i la fragilitat defensiva que caracteritzava als llombards, van aconseguir lluitar pel campionat fins a les últimes jornades i van arribar a quarts de final de la Champions League per primera vegada a la seva història. Per cert, mencionar que Bèrgam és una ciutat amb una mica menys població que Tarragona (enveja sana em fan els neroazzuri).
El Nàstic de Seligrat però, s’assembla més al Reial Madrid de Zinedine Zidane. Un equip ben ordenat i sòlid en defensa, que en atac se sap superior als seus rivals, almenys pel nom dels jugadors, però que li costa molt generar ocasions de perill clares. Certament la davantera blanca és molt més superior als seus rivals del que ho és la grana, però crec que s’entén el símil.
En un equip amb dificultats per a generar ocasions clares, hauria de ser indiscutible Francesc Fullana. El migcampista balear ha demostrat la seva visió i creativitat sempre que ha sortit al camp, i ha esdevingut clau en la primera victòria grana. Crec que es complementa de marevella amb Bonilla i la seva arribada al mig.
Que en el primer partit que Fullana era titular les oportunitats del Nàstic de cara porta es multipliquessin, no és cap casualitat. No només les seves passades filtrades són un perill per a les defenses rivals, sinó que també el seu xut exterior. Les pilotes aturades granes són molt productives amb l’esquerra de Bonilla i la dreta de Fullana amenaçant.
Al primer partit sense polèmica arbitral, tres punts pels granes. Casualitat? Pot ser, però la realitat és que el Nàstic va ser molt superior a un Olot que es va quedar sense gasolina i inclús podríem haver marcat algun gol més si haguéssim estat més encertats, especialment a la primera meitat.
Cal seguir, estem una lliga extremadament curta on ens hi juguem moltíssim i cada error penalitza una barbaritat. L’equip ha millorat i sembla que aquesta victòria pot derivar en una dinàmica positiva, però no ens podem distreure, hem de seguir sumant de tres en tres i demostrar als rivals que volem establir-nos a la zona alta de la classificació.
