El Nàstic sortiria al verd del Camp d’Esports amb un 4-4-3 diferent del duel davant l’Hospitalet. Albarrán, disponible després de complir el partit de sanció, tornaria al lateral dret completant l’eix defensiu amb Quintanilla, Pol Domingo (per Marc Trilles) i Joan Oriol a l’altre lateral. A la zona del mig del camp Bonilla partiria de suplent i Fausto Tienza el substituiria juntament amb Fran Miranda i Francesc Fullana. A l’atac Pedro Martín seria la referència, posicionant-se com a davanter centre recolzat per Fran Carbià i Roger Brugué als extrems.
La primera part estaria igualada respecte al joc local i visitant. El Nàstic i el Lleida Esportiu proposarien un joc vertical per les bandes buscant, quan era possible, els laterals i els extrems per realitzar centrades perilloses dins l’àrea i aprofitant la superioritat numèrica durant les accions ofensives. Tot i el joc ofensiu d’ambdós equips, la seguretat defensiva i la pressió alta també serien protagonistes per tal d’evitar masses ocasions perilloses, sent l’equip de Toni Seligrat el que més accions cap a porteria va tenir durant el primer temps. Les defenses sòlides i les pressions individuals i col·lectives obligaven a un joc de pilota curt i poc possessional buscant altura mitjançant passades filtrades i llargues als laterals del terreny de joc.
Tot i les diverses ocasions del Nàstic (la majoria iniciades per les bandes), la defensa local no va permetre que el porter Víctor Vidal tingués massa feina durant els 45 minuts inicials. El Lleida Esportiu, per la seva part, mitjançant una pilota parada (després que una acció local per la banda acabés amb falta) tindria la millor ocasió del primer temps amb una pilota al travesser de Michael Diana. La seva corpulència i visió de joc permetria imposar-se a la rocosa defensa del Nàstic i rematar a porteria.
Havent sortit dels vestuaris amb empat a 0, la segona part seria dominada totalment pel Nàstic fins als darrers minuts del duel. El caràcter de l’equip en un dels camps més difícils del subgrup 1 del grup 3 de la Segona B permetria als jugadors de Toni Seligrat posar una marxa més al seu joc. La verticalitat augmentaria concentrant, però, la majoria del joc ofensiu per les bandes novament.
El protagonista de la segona part (i del partit, en general) seria Joan Oriol: el tarragoní seria un tot-terreny al verd marcant el primer gol del partit en una zona més propera a la banda dreta que a la seva banda, l’esquerra. Les internades a la zona del mig camp de Fausto Tienza i Bonilla (quan va sortir al terreny de joc) van permetre novament a Joan Oriol tenir un rol ofensiu i crear accions perilloses per la banda esquerra al tenir la zona alliberada. El segon gol, gràcies en part a la gran visió de joc de Ballesteros, el crea i culmina Joan Oriol amb una carrera llarga i vertical per la seva banda alliberada i amb un xut potent a la porteria de Víctor Vidal. Un contraatac efectiu, i de manual, per part de l’equip de Seligrat i una bona notícia pel que fa al poder en atac del Nàstic que, partit rere partit, segueix creixent i millorant amb esforç i futbol.
Parlant dels contraatacs grana, després del primer gol, el Lleida Esportiu avançaria línies per tal de trobar l’empat i el Nàstic entendria a la perfecció la possibilitat de marcar un altre gol aprofitant els contraatacs i els espais lliures a l’esquena dels marcatges avançats de l’equip de Molo. Tot i aconseguir diverses accions al contraatac, sent protagonistes jugadors com Pol Ballesteros, Roger Brugué i Joan Oriol, a l’hora de materialitzar la jugada l’equip desaprofitaria diverses accions (tot i que Joan Oriol marcaria el 0-2 gràcies a un gran contraatac).
El Nàstic va entendre la situació tàctica i el context del partit, el Lleida havia de marcar i avançar posicions i els grana, lluny de replegar-se i aguantar les envestides locals, van seguir atacant sent Ribelles el clar exemple d’ofensivitat grana durant el 0-2: al sortir al camp, Ribelles va acompanyar a la davantera del Nàstic en l’objectiu de matar el partit i obligar al Lleida Esportiu a baixar posicions per evitar la verticalitat ofensiva de l’elenc de Toni Seligrat.
Tot i el bon joc, el qual havia aconseguit dominar al Lleida al seu camp, el Nàstic no va aconseguir mantenir el resultat favorable i els tres punts al Camp d’Esports. Les males accions i decisions individuals, sumat a la polèmica arbitral, van acabar amb un amarg empat a 2 que, tot i els dos punts perduts, permet al Nàstic seguir líder del subgrup 1. L’equip de Seligrat va plantar cara al Lleida Esportiu i, mitjançant un joc ofensiu ràpid i efectiu sumat a una bona col·locació defensiva i de control de l’esfèric va aconseguir dominar durant la segona part. Va saber entendre el partit aprofitant el joc vertical de Joan Oriol i les possibilitats al contraatac amb els marcatges del Lleida avançats.
A diferència del partit davant el Prat, l’equip va seguir atacant al Lleida amb un 0-2 al marcador, un factor de millora. El Nàstic, però, ha de començar a mantenir els resultats favorables fins al final dels partits, i més en una categoria tant difícil com la Segona B. Dels errors se n’aprèn i esperem que Toni Seligrat i els seus jugadors (els nostres gladiadors) ho sàpiguen pal·liar. Pròxim objectiu: la UE Llagostera al Nou Estadi el proper diumenge.
