Aquest diumenge vam tornar a viure un partidàs del Nàstic davant d’un Lleida que no va reaccionar fins que no va marcar Joan Oriol el primer golàs de la tarda, però la cosa es va començar a torçar a partir del minut 85.
Un cop més no vam saber defensar un resultat, de la mateixa manera que ens va passar en l’últim partit com a visitants contra el Prat. La diferència amb aquell partit és que al Sagnier va ser 100% culpa del plantejament i dels jugadors, al Camp d’Esports van influir altres factors que tots coneixem.
Ja n’hi ha prou amb la broma d’Albarrán. Porta cinc partits jugats i ha estat expulsat en tres: Olot, Andorra i, diumenge, Lleida. Encara no entenc què li veu, o li veia, Seligrat. Primer deixa lliure de marca a Joanet quan marca el primer del conjunt lleidatà. Completament sol per convidar-lo a fer un tir creuat que, malhauradament, acaba dins. Per acabar, s’autoexpulsa amb una falta totalment innecessària on veu la segona groga del partit. Tot això en un lapse de temps de menys de 5 minuts.
És increïble la seva facilitat per deixar l’equip amb 10 jugadors i canviar completament la dinàmica del partit: contra l’Olot ja anàvem guanyant, es pot perdonar; contra l’Andorra va servir per espavilar als que quedaven al camp, va sortir bé tenint en compte la remuntada; contra el Lleida…ja sabem com acaba la història.
Toni Seligrat ho va deixar molt clar als micròfons de Tarragona Ràdio: “S’han comès errades que no es poden cometre. Una vegada més acabem amb 10, una vegada més expulsen al mateix jugador”.
L’altre protagonista de la tarda tampoc és nou. Ni en la categoria ni en les errades. Que Wilfred ha de ser el porter suplent i jugar en ocasions comptades ja és més que una realitat. Ningú sap què més ha de fallar o quines barbaritats ha de fer Gonzi als entrenaments perquè aquesta situació canviï. Ja ho vaig dir al meu primer article: NO necessitem experiència, necessitem efectivitat. És molt fàcil dir-ho des de fora, però el xut de Joanet era més fàcil d’aturar que no pas deixar-lo entrar. Amb aquesta errada la llista de motius per fer a Gonzi titular es va ampliant.
Tan de bo tot això serveixi per fer veure a Seligrat que no han de ser titulars, almenys durant un temps.
Un altre factor que va influir molt en deixar escapar dos punts va ser, com tots sabem, l’àrbitre. No és el primer cop que perdem punts per decisions errònies: contra el Barça B vam perdre un punt per un penal, més clar que el d’ahir, no pitat al 93’; contra el Badalona se’ns anul·la un gol per un suposat fora de joc que a través de les càmeres de la televisió vam veure que no era; contra el Llagostera a Copa Federació també, un fora de joc inexistent i un penal en contra que es treu l’àrbitre de la màniga; i el penal d’ahir, una absoluta vergonya. Ja són cinc punts perduts per errades arbitrals.
És veritat que no sempre s’ha de mirar això i mirar més per fer que aquestes errades al final no passin factura, però la realitat és la que és i ningú fa ni diu res.
Tot i aquestes errades, cada cop estic més convençut que l’equip va més amunt, que tenim jugadorassos i que quan juguem amb calma les coses surten millor. Vam poder veure el millor partit com a visitants des de fa anys i vam certificar que tenim el millor lateral esquerre de la categoria, quin partidàs de Joan Oriol que va marxar amb dos autèntics golassos.
Que això serveixi per anar amb més ganes que mai als partits que resten, diumenge una altra final i de les importants. No podem defallir, el treball es veu al camp. Ens toca seguir animant com podem. Que res ens aturi, i anem fins al final!
