Tres puntets d’or, que era del que es tractava. Ja no entro en si tenim la flor al cul, si al davant no generem ocasions, si juguem sense un cervell al mig del camp…què caram passa amb el nous fitxatges? El que necessitàvem era sumar una victòria i posar peu i mig a la Lliga Pro, i així ho vam fer. Sortir i au! Arribar i moldre! Primer minut, golet de Carbià i a viure de rendes durant tot el partit, no hi ha més.
El partit va ser d’un migcampisme generalitzat, amb les defenses molt ben posicionades i un atac, tant per una banda com per l’altra, gairebé inexistent. Per a mostra un botó: el Nàstic va generar de perill a la segona part la falta d’Albarrán i el penal que va llençar Bonilla. És a dir, dues jugades a pilota parada, però ves per on, coses del futbol, si no hagués estat per les dues bones aturades de Pau Torres fins i tot ens haguérem pogut anar amb un 3-0 cap a casa.
Encara desconec, jugant el que es jugava el Lleida, com no va sortir de titular Raúl Gonzalez, el màxim golejador de l’equip. No sé si va ser decisió tècnica o estava lesionat, però ens van fer un favor ja que amb ell al camp va ser quan el Lleida va tenir els millors minuts.
Proper partit: guanyar i guanyar (encara que ens valgui l’empat) i, si de retruc els hi podem fotre un sac, millor que millor, és el Llagostera (ni oblit ni perdó). I com diria Schuster “No hace falta decir nada más”. Partit complicat com sempre al futbolí de Llagostera, on cada errada es pagarà molt cara.
Tenen un molt bon equip i aprofiten molt bé les mides del camp; hem d’estar molt al lloro d’en Sasha, jugador hàbil i molt murri, davanter dels top de la categoria.
Nosaltres a la nostra, però com sortim en pla “Amarrategui”…càsum l’olla! Haurem begut oli, ja us ho dic ara.
Fem el clàssic cop d’ull a l’altre subgrup, on ja tenim a l’Ibiza classificat des fa unes jornades. El sarau està en qui ocuparà els dos llocs de privilegi que resten. En aquests moments el Villarreal, que esta en dinàmica positiva, porta quatre partits seguits sense perdre; està en el segon lloc empatat a punts amb l’Alcoyano, que en aquestes últimes cinc jornades s’està mostrant un xic irregular amb tres derrotes i dues victòries; darrere, a sols un punt d’aquests dos equips, tenim a l’Hércules, que com s’encanti encara quedarà fora.
Com ja vaig dir la setmana passada ho tenim a tocar i fer-ho a Llagostera, pels nostàlgics nastiquers com jo, sempre és un plus. Esperem que a la propera columna ja pugui dir que som equip de la Lliga Pro. Ens esperen uns partits de traca i de patiment màxim; en aquests moments és quan certament es troba a faltar el Nou Estadi. Quina llàstima no viure-ho in situ, però què hi farem, com sempre la salut davant de tot.
Apa família! Ens veiem el pròxim dimecres. Som-hi Nàstic! Una forta abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques
