Per fi! Més d’un any sense anar al Nou Estadi, quines ganes que en tenia, òndia!
He de reconèixer que es va fer estrany. Vaig poder fer la prèvia amb diferents amics nastiquers, però també en vaig trobar a faltar a molts que ni per sorteig ni per ser socis penyistes havien pogut anar a veure el partit al camp. Una veritable llàstima i, sobretot, aplaudir la bona feina del club i els voluntaris; tot va funcionar a la perfecció.
Pel que fa al partit, molt bon inici. En 20 minuts ja ho teníem aclarit i després va ser anar aguantant el resultat amb una segona part per oblidar. L’Espanyol B amb un vull i no puc i un Nàstic una mica com aquell que no vol fer sang. Certament crec que estem davant una de les fornades potser més fluixetes del filial periquito; encara no entenc com vam empatar allà. Vist el que vam veure diumenge, els blanc-i-blaus van en caiguda lliure.
El Nàstic va estar bé al darrere, ara per ara la línia més compensada i regular de l’equip: entri qui entri ho fa bé. Mig camp amb un Fausto Tienza imperial (quin tros de partit que es va marcar l’extremeny!). La davantera, com sempre: un voluntariós Gerard Oliva que segueix, tot i la seva lluita (que ningú qüestiona), sense fer un gol ni a l’arc de Sant Martí. Crec que l’encaparrament de Seligrat en posar-lo i no a Pedro Martín està fent molt de mal als dos: al de Riudecanyes per cremar-lo amb l’afició discutint dia sí dia també la seva titularitat (per molt que el míster ho vulgui disfressar (cosa normal) que si que és professional i això no l’afecta) i a Pedro per no jugar al seu lloc i no treure-li el partit que potser de davanter centre li podríem treure.
Seguint amb les “Seligratades”: la titularitat de Lasso, que a mesura que va anar passant el partit va anar desapareixent; Pedro Martín no va tenir ni un minut i que Lupu res de res. Potser era un partit per haver-lo convocat i donar-li minuts. Qui sí que va tenir una mica més de minuts va ser Guillem Jaime (menys dels que crec que mereix), però jugar al lloc de la “nineta dels ulls” del míster i que, per a més inri ho està fent bé, fa que ho tingui cru per entrar en l’onze titular; el veig més factible d’extrem que de lateral, si el que vol el tarragoní és jugar.
La darrera jornada es presenta clau per saber qui acompanyarà al Nàstic i al Barça B a la següent fase: Lleida Esportiu-Andorra i Badalona-Barça B, on Andorra i Badalona se la juguen a cara o creu.
El Cornella és el pròxim rival del Nàstic, equip que ha fet un campionat irregular amb una de les millors plantilles del subgrup i on hi ha un jugador que personalment considero dels tops: el català Agus Medina, migcampista cedit pel Birmingham City i que cal no perdre de vista. Després trobem al porter Ramón Juan, que es va fer famós per les dues grans actuacions que va tenir a les eliminatòries de Copa del Rei davant l’Atlético de Madrid i Barça, però que els aficionats nastiquers ja fa unes quantes temporades que l’estem patint amb molts bons partits davant el Nàstic.
Després hi ha el tema camp, de gespa artificial, petit…En fi; darrer partit complicadet per acabar aquesta primera fase, no ens enganyem.
Ara, si una cosa positiva vaig treure diumenge va ser una frase que crec passarà a la historia grana: la de l’Alvarito (un dels capitans del Nàstic Genuine) al vídeo que es va fer pel Dia Mundial de la Síndrome de Down. ”Yo soy el capitán del Nàstic Genuine, y tú qué eres, mindundi?”. Geni i figura. Va per a tots ells, sempre endavant amb un somriure. Cracks! Sou del millor que tenim.
Vinga família, fins el pròxim dimecres. Una forta abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques
