Que Alcoi està al nord de la província d’Alacant és el que em va quedar més clar de la retransmissió de Footters aquest passat diumenge. Fer servir el típic recurs com “d’on és tal o qual jugador”, “en quin equip ha jugat”…però caram, la frase del “nord d’Alacant” no calia repetir-ho tant, noi!
Bromes a part, ja ho he dit per activa i per passiva i ho seguiré recordant fins que no m’ho demostrin al camp: ens falta un plus. Sort vam tenir de la victòria de l’Ibiza, si no ja haguessin vingut mal dades a la segona jornada. Mamma por!
Bon inici al Collao que se’n va enlaire amb el gol a la primera arribada a porta del partit de l’equip alacantí, però que va ser respost ràpidament pel Nàstic amb una gran passada a l’espai de Brugui i que va finalitzar de manera excel·lent Carbià, ara mateix pitxitxi grana. Empat 1-1 i amb aquest resultat anem a la mitja part. Després, a la represa, poc més a dir que no sapiguem: més del mateix, alguna aproximació del Nàstic, els típics canvis tard de Seligrat, Oliva que sembla tenir bula papal (juga sí o sí encara que porti 866 minuts sense marcar)…sembla el dia de la marmota.
Em sap greu la poca bola que li estan donant a Guillem Jaime; vens d’un equip de Segona a l’equip de la teva ciutat, amb totes les ganes i veus que res de res…Quan ha sortit ha estat en un lloc que no és el seu, gairebé sempre sortint a darrera hora. Tots sabem que juga a la posició de l’altra nineta de Seligrat com és Albarrán, però xec! Alguns minuts més crec que es mereix el noi. De la mateixa manera comentar que em dóna més seguretat al darrere (no ha fallat mai quan ha sortit) Pol Domingo que Trilles, i deixo el tema Lupu per un altre dia que em calento.
Ens resten quatre finals i com anem fent d’empat en empat ja ens podem oblidar de passar als play-off’s; ara mateix, el marge d’error, vistos els rivals, és mínim, i que la gent comenci a xerrar del tema (que el millor quart també entra) és un clar avís que no les tenim totes.
Partit el de diumenge entre els dos líders dels subgrups del grup 3. L’Ibiza, gràcies a la puntuació que ja arrossegava de la lliga i a falta de 4 partits, guanyant al Nou Estadi pràcticament li asseguraria el pas al play-off; en canvi el Nàstic, com perdi i segons el que facin Barça B i Andorra, del segon lloc pot anar a parar al quart, ja fora dels llocs d’accés directe.
Així que caldrà anar per la victòria des de l’inici, no ens val res més: ni “Seliempats” ni mandangues, no podem fallar diumenge ni cap dels pròxims tres partits que restaran.
Vull ser positiu, i l’inici de partit al Collao em va demostrar que aquest equip sap jugar molt millor del que ho està fent.
Cal una sacsejada potent i demostrar-ho al camp, ens està faltant des de fa dies aquesta victòria de cop de puny de la taula i que digui “ep! Som el Nàstic i volem estar als play-off’s!” Volem gaudir del nostre equip, està fet per aspirar a tot, òndia! Però ja fa moltes jornades que ens l’han canviat, el veiem aparèixer a estonetes, sense continuïtat, ens claven gols de pixarrí…I ves per on, fins i tot els empats ens semblen glòria beneïda…Què voleu que us digui, sí això no fa un canvi, ho veig fomut.
Per cert, com a penyista nastiquer de comarques em perdo el partit al Nou Estadi, casu’m l’olla! Però estic tranquil ja que el que no li faltarà mai als nostres jugadors és l’alè dels aficionats granes que, encara que en siguin 1000, a cada partit han animat i han donat el seu suport incondicional: ells sí que estan sent de deu.
Vinga família, fins la pròxima setmana. Una forta abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques
