Abel Buades Vendrell (Benimodo, 11/07/1977) va ser un dels artífexs del darrer ascens del Nàstic a la màxima categoria del futbol espanyol.
Molts aficionats granes encara recorden el gol que el valencià li va marcar en lliga al Real Madrid des del punt de penal, la seva visió de joc o les seves assistències impossibles.
Fa poc menys d’un any que vas decidir retirar-te dels terrenys de joc. Quin està sent el teu dia a dia des de llavors?
Estic treballant en l’empresa familiar i aprofito els caps de setmana per veure futbol de gairebé totes les categories.
El futbol es veu tant diferent des de fora del camp?
Sí, és molt diferent.
Disposes del títol d’entrenador. Quan et veurem dirigint a les banquetes?
En el moment que algun equip confiï en mi i em doni l’oportunitat.
A través de les xarxes socials podem veure com cada cap de setmana estàs presenciant partits de Segona B o Tercera Divisió…
Sí; m’agrada estar al dia i saber de primera mà com són els equips, els jugadors i com juguen. Això em permet estar al dia en el cas que surti l’opció d’entrenar.
Has pensat mai amb quin estil t’agradaria que juguessin els teus equips?
Sí, però t’has d’adaptar a la plantilla, depèn dels jugadors que tinguis. S’ha d’intentar treure el màxim rendiment de cadascú.
El dia del Numancia et vam veure pel Nou Estadi i sabem que no és la primera vegada. Què és el primer que et passa pel cap quan tornes a Tarragona?
Els bons moments viscuts allí, tant esportius com personals. Sempre que hi vaig em sento molt volgut, i vull aprofitar per donar les gràcies.
De l’etapa que vas viure a Primera amb l’equip, quin és el millor record que en guardes? I el pitjor?
El millor, el gol al Reial Madrid. Va ser el primer gol que li vaig poder dedicar al Gaizka, el meu fill. El pitjor, la meva sortida perquè el Nàstic em va posar al mercat.
El que està fent el Nàstic aquesta temporada després d’estar tres anys a Segona B és espectacular. Quines similituds veus entre aquest equip i el de la 2005/06?
Principalment, que s’ha fet una plantilla per mantenir-se i ara estan al capdamunt de la classificació. Espero i desitjo que arribi l’ascens.
I entre Luis César i Vicente Moreno? Dades en mà, el valencià s’ha convertit en el millor entrenador de la història del Nàstic.
No puc per comparacions, ja que a Vicente Moreno no el conec com a entrenador i a Luis César sí. Però des de fora et puc dir que està fent un molt bon treball al Nàstic.
Veus a aquest Nàstic capacitat per lluitar per l’ascens directe? Jugar el play-off sembla a dia d’avui una garantia.
Sí, però no s’ha de descuidar ni confiar-se ja que hi ha grans clubs darrera.
Quin consell li donaries a l’equip de cara al tram final de temporada?
Que segueixi fent les coses com fins ara i no posar-se pressió per l’ascens. Ha d’anar partit a partit.
Quina pressió se sent en un club com el Nàstic quan veus que l’equip està per pujar a Primera?
Pressió cap, il·lusió moltíssima.
T’agradaria entrenar al Nàstic en un futur?
Es clar que sí, m’encantaria. El temps dirà si m’arriba l’oportunitat.
Des d’aquest portal et desitgem molta sort i esperem que puguis iniciar aviat la teva carrera d’entrenador.
Moltes gràcies a vosaltres i una abraçada a tots els nastiquers!