Qualsevol nastiquer que s’apreciï s’ha de sentir reconegut amb la figura de Xisco Campos de la mateixa manera que el jugador balear s’identifica amb la parròquia grana, la mateixa amb la qual ha compartit tants i tants moments futbolístics en les sis campanyes que ha disputat al Nou Estadi. Des l’agònic descens del 2012 fins al retorn a la categoria de plata al 2015, passant per aquella fatal eliminatòria davant la UE Llagostera que si d’alguna cosa va servir va ser per enfortir els llaços d’un vestuari que dues temporades després ha estat a punt de fer historia i de pujar a la Primera Divisió.
“ | Josep María Andreu: Des de fa molt de temps busquem gent que tingui compromís amb la nostra entitat, que representi els valors que volem que tinguin la gent del Nàstic i que els xavals del nostre futbol base vegin en els jugadors professionals un referent […] Quan les coses van malament veus que ell ho sent com ho pots sentir tu”.
Amb més de 200 partits a les seves esquenes, Xisco Campos posa punt i final a la seva etapa a Tarragona havent-les vist de tots els colors. Per això cal valorar com es mereix l’actitud i el compromís que sempre ha tingut amb el club tot i les agredolces situacions que li han tocat viure. No s’ha rendit mai fins deixar al Nàstic allà on el va trobar, allà on es mereix.
“ | Xisco Campos: No es un comiat. Evidentment no et pots acomiadar d’una cosa que formarà sempre part de la teva vida. La nostra família sempre serà del Nàstic fins al final i simplement gràcies a tots”.
Amb 34 anys, el de Benissalem deixa l’entitat tarragonina per viure l’última experiència com a jugador professional a la SD Ponferradina, un equip que vol retornar el més aviat possible a la Segona Divisió. Els del Bierzo han presentat un contracte per dues temporades –amb opció a un tercer- per tal de d’assegurar-se els seus serveis i apuntalar així l’eix de la defensa. L’èxit a la categoria de bronze requereix un bloc ben sòlid basat en una gran muralla defensiva que resguardi la porteria, i Xisco Campos és una autèntica pedra romana.
Els fitxatges de Mohammed Djetei i de Otar Kakabadze, més la continuïtat de la resta de centrals i de Gerard Valentín al lateral dret, amenaçaven seriosament les poques opcions que ja tenia el defensa balear de ser important dins del terreny de joc. I això no és una opció que es pugui contemplar per un futbolista amb l’exigència i el caràcter que
Amb la sortida del que fins ara ha estat el primer capità de l’equip, el Nàstic perd al líder del vestuari i dels últims anys. El Nàstic perd allò que tot conjunt necessita per donar equilibri al planter, la veterania i l’experiència, però també les virtuts futbolístiques d’un jugador que sempre ha estat a l’alçada. El Nàstic perd al seu estendard més representatiu, a l’abandera’t més important que ha representat els valors del club quan aquests semblaven haver-se perdut a les entranyes del Nou Estadi.
Foto: nasticdetarragona.cat
