En un mateix dia s’han acomiadat de Tarragona dos dels pilars més importants de l’ascens d’ara fa dues temporades. En un mateix estiu, ja són quatre els jugadors franquícia que han abandonat el Nou Estadi per posar rumb a una nova aventura. Després de conèixer la sortida de Rayco García el club ha fet oficial el que era un secret a veus, el traspàs d’un Pablo Marí que oficialment fitxa pel Manchester City de Pep Guardiola –es desconeixen les xifres- per recalar cedit al Girona FC gràcies a l’acord de col·laboració que mantenen els gironins amb el quadre skyblue. La marxa del valencià ha provocat que el club també fes públic el fitxatge del seu relleu, el del veterà Alberto Lopo.
Que guanya i que perd el Nàstic
És evident que amb la sortida de Pablo Marí l’equip perd al central més capacitat per treure la pilota des del darrera, circumstància la qual no li va impedir perdre la titularitat en favor de la parella Xavi Molina-Daisuke Suzuki en un moment de la temporada on els errors penalitzaven per partida doble i on Vicente Moreno no va dubtar a l’hora d’apostar per la solidesa que el de La Canonja i l’internacional japonès van aportar amb actuacions tant memorables com la que van realitzar a La Romareda.
Costa d’entendre com un jugador va poder baixar tant el nivell que havia demostrat sobretot en la campanya anterior en la qual va convertir-se en un autèntic mariscal de l’àrea eradicant tota possibilitat d’amenaça davant la porteria de Manolo Reina. El bon toc de pilota que li caracteritza li va donar un valor afegit a l’equip a l’hora de distribuir la mateixa en els primers compassos de la jugada. Sense ell, i a falta de que els altres centrals del planter demostrin una millora en aquest aspecte, Mohammed Djetei s’erigeix com l’únic defensa central capaç de portar el baló cap endavant amb seguretat i criteri davant els equips més decidits del campionat.
D’altra banda, el fitxatge d’Albert Lopo comporta un augment d’experiència i veterania pura dins d’un vestuari orfe de referents després de la marxa d’homes com Xisco Campos, Achille Emana o Marcos de la Espada i de les greus lesions de Manolo Reina i Manolo Martínez. A més, amb 36 primaveres el català pot assumir amb millor cara el teòric rol de suplent amb el qual iniciarà la seva última etapa professional tot i que evidentment treballarà per fer-se un lloc en els plans de Vicente Moreno. A partir d’ara, les jugades d’estratègia guanyen un actiu capaç de marcar la diferència tant en atac com en defensa.
