El format actual de la Copa del Rei, del qual ja vam parlar a la prèvia del partit, convida a que en aquesta fase de la competició tots els entrenadors facin ús d’aquells jugadors que no estan tenint l’oportunitat de jugar en lliga i que d’alguna manera han d’utilitzar el torneig coper per intentar guanyar-se les garrofes a la competició domèstica. Jugar una eliminatòria a doble partit davant un equip de Primera Divisió ja suposa un desavantatge considerable per a tots els equips de la Liga 123 i la Segona Divisió B, per la qual cosa l’únic que s’espera és que l’equip estigui a l’alçada i competeixi els 180 minuts, remarcant novament la necessitat que tenen els suplents de demostrar que també volen jugar els caps de setmana.
El que s’ha vist al Nou Estadi però, ha sigut tot el contrari. Els únics que han competit de tu a tu contra l’Alavés curiosament han sigut dos dels jugadors que ja compten amb la confiança del tècnic, Ferran Giner i Lévy Madinda, i un Stèphane Emana que ha tornat a mostrar el seu esperit guerrer corrent, pressionant i lluitant totes les pedres que Sebastián Saja i els dos centrals –Albert Lopo i Iago Bouzón– l’ha enviat al llarg de tot el partit. La resta de protagonistes, inclosos els dos centrals, han estat totalment desapareguts. La garra, l’esforç i l’orgull han brillat per la seva absència en una gèlida nit en la que Gaizka Toquero ha marcat la diferència abans de que l’equip arbitral es sumés a la festa vitoriana.
Com hem comentat en el primer paràgraf, Vicente Moreno ha presentat un onze replet de suplents sostingut pel centre del camp que han format Wilfried Zahíbo, Lévy Madinda i un Boiro que no ha estat al nivell que va demostrar en el partit del seu debut contra el Gavà. El plantejament del preparador valencià semblava molt clar: contrarestar la superioritat qualitativa del rival amb un centre del camp molt físic i aprofitar els contraatacs amb l’aportació de Juan Delgado, Elvir Maloku i el ja mencionat Stèphane Emana.
La idea del de Massanassa ha quallat durant els primers compassos del matx amb un Nàstic enèrgic i intens liderat per un omnipresent Madinda i amb un Emana que ha ocasionat diverses segones jugades que s’han traduït en diverses aproximacions a la porteria d’Adrià Ortolà. En una d’aquestes, Ferran Giner ha estat a punt d’estrenar el marcador amb un xut creuat que s’ha marxat fregant el pal esquerra del porter visitant. Qui no perdonaria minuts després ha sigut el llegendari Gaizka Toquero, que ha rematat lliure de marca el primer servei de cantonada del xoc.
L’1-0 ha baixat del núvol al conjunt tarragoní provocant que l’Alavés es comencés a sentir agust sobre la catifa del Nou Estadi. Els ànims locals han decaigut i les accions d’atac han ha anat disminuït. En el segon acte, l’entrada de Jean-Luc feia presagiar una possible reacció, més quan la primera pilota que ha tocat s’ha convertit en un servei de cantonada. El que ningú podia pensar és que aquest córner originaria el 0-2 després del contracop en tromba que ha orquestrat l’Alavés i que ha finalitzat amb el segon gol de la nit del lehendakari.
Per si fos poc, deu minuts més tard el col·legiat ha donat validesa al remat amb la mà que ha efectuat Christian Santos per fer el 0-3 que ha acabat d’enfonsar les opcions granes de cara al partit de tornada. Davant aquest resultat i la falta d’actitud dels futbolistes, la frustració i decepció de la grada no ha tardat en fer acte de presencia. Si alguna cosa hem pogut extreure d’aquest partit d’anada dels 1/16 de fina de la Copa del Rei és que a part de sobrar els 90 minuts que resten del segon convit que es jugarà a Mendizorroza, el Nàstic compta amb un equip de suplents que no donen cap tipus de garantia. El mercat d’hivern serà força mogut.
Foto: gimnasticdetarragona.cat
