Segur que alguna vegada us ha passat que heu arribat a casa, heu anat al mirall més gran que hi teniu i heu desitjat veure a un altre persona. Pot ser el noi més atractiu de la classe, aquell que atrau a la noia que t’agrada, o pot ser al noi que se li dóna tant bé qualsevol esport des del futbol fins al hockey passant pel bàdminton, aquell que és el preferit del mestre d’educació física i molt probablement de la resta de professors, perquè si alguna cosa tenen aquets escollits és que destaquen en tot i en els estudies evidentment també. Pot ser també heu volgut veure el vostre reflex però amb una mirada confiada i un gest inconformista que indiqui que la persona que teniu davant vol sortir a l’exterior a menjar-se el món i a obtenir tot allò que desitja sense que ningú, ni ell mateix, pugui impedir-ho.
Doncs bé, això és el que li succeeix a cada un dels vuit equips que porten tota la temporada ocupant la part baixa de la classificació de la Liga123. Al final de cada jornada es miren al mirall i en comptes de veure el seu escut veuen el del CD Numancia, un equip que al igual que ells també va tenir un pèssim inici de campanya i que a dia d’avui es troba a una distància bastant prudent respecte a la zona de descens (+9) i molt a prop de les posicions de play-off, més concretament a dos unitats del sisè classificat.
La regularitat és la millor medicina
Tots els implicats en la lluita per la permanència somien en poder tenir una ratxa de tres o quatre victòries consecutives que els facin donar un salt important a la taula classificatòria. No estem descobrim el foc, ho sabem, però com sempre resulta més fàcil dir-ho que dur-ho a terme convé que recordar-ho. Per facilitar les coses, l’ideal és començar sumant com a local per després traslladar els bons resultats a domicili, tal i com ha fet un Numancia que a partir de la quinzena jornada va començar fortificant el Nuevo Estadio de Los Pajaritos imposant-se al Real Valladolid (2-1), a la UD Almería (1-0), al RCD Mallorca (3-1) i empatant contra la SD Huesca (0-0). Des de llavors, s’ha mostrat intractable tant quan juga a casa com quan ho fa de visita i únicament ha perdut un dels cinc últims partits, el que va jugar al Ciutat de València contra el líder de la categoria (1-0). Els quatre compromisos restants els ha saldat amb un triomf. Abans de la mencionada victòria contra l’equip de Paco Herrera, els numantins eren penúltims i es trobaven a sis punts de la promoció. Com han canviat les coses.
Cero influència dels fitxatges
Tot i que el canvi de tendència que patir el rendiment del Numancia es va començar a llaurar a mitjans de novembre, no ha sigut fins al nou any quan el quadre sorià ha enlairat el vol definitivament. A priori, un podria pensar que el mercat d’hivern a contribuït a que hagi passat d’ocupar les places de descens a situar-se molt a prop dels play-off, però res més lluny de la realitat. La direcció esportiva del club sí ha acudit a la recerca de nous reforços i de fet ha acabat firmant a quatre: el porter Mikel Saizar, el lateral esquerra José Manuel Casado, l’extrem esquerra Dani Nieto i el davanter Kike Sola, que arriba cedit per l’Athletic Club de Bilbao després de no tenir massa protagonisme al Getafe.
El més curiós de tot, i que ens deixa veure el gran entrenador que és Jagoba Arrasate, és que cap dels fixatges que han aterrat a la gèlida ciutat de Sòria ha debutat amb l’equip d’un tècnic que ha trobat dins del planter les solucions que mancaven per poder blindar la seva porteria, una porteria que no ha encaixat cap gol en quatre dels últims set partits tot i perdre a un puntal com el peruà Alexander Callens, que ha marxat lliure al New York City. El doble pivot d’origen bilbaí que formen Iñigo Pérez i Ruiz de Galarrera, les accions a pilota aturada de Julio Álvarez, la velocitat de Pablo Valcarce i els centímetres de Jairo Morillas són els arguments que més punts els hi està donant en els últims compromisos a un Numancia que s’ha guanyat el dret propi de poder somiar amb alguna cosa més que la permanència.
Foto: laliga.es
