El Club Gimnàstic s’ha proclamat campió de la Copa Catalunya al vèncer en la final a un Girona que s’ha mostrat molt més ambiciós però que no ha pogut evitar la tanda de penals en la que José Perales i Ferran Giner han decidit el destí final d’un títol que viatjarà a Tarragona per lluir al costat dels que van aixecar Antoni Pinilla i Rubén Pérez en les edicions del 2008 i del 2012 respectivament, i que serà recordat per ser el títol que es va aconseguir sense marcar ni un sol gol en tot el torneig després d’empatar a zero en els dues eliminatòries prèvies davant la UE Sant Andreu i el CF Gavà.
Amb aquest tercer trofeu, l’entitat tarragonina es situa al tercer esgraó del podi d’aquesta competició igualant els tres que té el CE Europa i situant-se únicament per darrera del RCD Espanyol i el FC Barcelona. La “Tercera” ja és aquí.
Molts canvis, també el sistema
Juan Merino ha aprofitat aquesta final per reservar el 3-5-2 que utilitza en els partits de lliga i tornar a la defensa de quatre amb la que va provar sort en els seus dos primers partits com a tècnic del Nàstic.
Més que una aposta ofensiva, l’entrenador gadità ha introduït aquesta variant tàctica amb l’objectiu de poder alinear a tots aquells futbolistes del primer equip que menys minuts estan tenint a la competició domèstica, juntament amb dos jugadors de la Pobla de Mafumet com el central Ruxi, que ha completat la defensa amb Gerard Valentín, Xavi Molina i Ferran Giner, i el migcampista Marc Vadillo, que ha format el doble pivot amb Wilfried Zahíbo jugant per darrera de la línia de tres mitges puntes amb Juan Muñiz al centre, Jean-Luc a l’esquerra i José Carlos a la dreta.
La referència més avançada ha sigut un Ikechukwu Uche que ha gaudit de la primera gran ocasió dels grana al rematar dins de l’àrea petita un lliure executat pel menut asturià i que ha obligat a l’intervenció del porter René.
A l’inici de la segona part, l’ex porter del Llagostera li ha tornat a negar el gol al nigerià després d’una magnífica assistència a l’espai per part de Jean-Luc Assoubre, que ja a la primera part li ha servit una bona pilota interior a la que no ha pogut arribar. Si hi ha algun jugador que ha aprofitat aquest partit per posar les coses més difícils als seu entrenador, aquest ha sigut l’ivorià.
El ritme baix i la poca intensitat que hi ha hagut durant els primers minuts han afavorit que la parròquia nastiquera hagi pogut veure una actuació bastant convincent dels seus jugadors si tenim en compte que el Girona ha sortit amb un onze format íntegrament per futbolistes del primer equip, alguns d’ells amb aparicions més regulars durant els caps de setmana.
Una de les consignes que més han sorprès en l’equip tarragoní ha sigut la de jugar sempre la pilota pel terra, buscant el joc de combinació i renunciant al joc directe al que ens té tant acostumats a la Liga123, circumstància lògica per afavorir el joc elèctric i vertical dels dos jugadors que més perill han comportat a la defensa gironina com han sigut els dos extrems. Les internades cap a l’interior que han protagonitzat els dos, sobretot Jean-Luc, han servit per trencar la reputada i sòlida defensa que avui actuava de visitant.
Davant el joc de transició que ha proposat el seu rival, el Girona ha hagut d’assumir el timó del partit aprofitant la seva superioritat al centre del camp. Això ha provocat que els atacants granes hagin gaudit de menys espais per poder apropar-se a la porteria de René basant els seus intents en els serveis de cantonada, que ha servit perquè Ruxi tingués dues ocasions que han sigut refusades per un defensor vestit de blau cel –en honor al compromís d’afiliació amb el Manchester City-.
En el córner posterior a aquest últim intent, la pilota li ha arribat a un dels jugadors tarragonins que vigilaven la reraguarda –Ferran Giner– i aquest l’ha perdut davant un Eloi Amgat que ha recorregut mig camp per aprofitar els dubtes de Gerard Valentín, que ha temporitzat prou bé perquè els seus companys poguessin arribar a temps, i executar un remat que ha fet lluir a José Perales.
Poc després, els de Pablo Machín han gaudit de dues grans oportunitats per obrir la llauna amb un primer remat dins de l’àrea que ha salvat Ruxi i un segon intent on Aday Benítez ha superat a un feble Gerard Valentín per passar la pilota a la frontal, on Juan Cámara ha connectat un xut que ha fregat el pal esquerre del porter andalús.
El físic castiga però no mata
Els segons 45 minuts han arrancat amb força i ho han fet amb una doble ocasió per part del Nàstic, la d’Uche que hem descrit abans i una de José Carlos que ha marxat molt a prop de l’esquadra dreta de René Román.
Aquestes dues oportunitats, però, han sigut un sigut un mirall del que ha succeït a posteriori després de que Pablo Machín hagi introduït el seus dos primers canvis per refrescar i agitar l’atac amb l’entrada de Sebas Coris i Fran Sandaza, que ha desenvolupat molt bé la tasca de fixar als dos centrals dels grana perquè Cristian Herrera i els jugadors de segona línia poguessin entrar des del darrera.
D’altra banda, els únics canvis que ha realitzat Juan Merino han estat motivats pels problemes físics que han patit Ruxi, que ha complert amb escreix a l’eix de la defensa, i Gerard Valentín. En el seu lloc han entrat Roger Figueres i Gabriel Vidal, dos jugadors més del planter de la Pobla de Mafumet.
És evident que dos canvis a la línia defensiva no servirien per canviar el guió d’una segona part que ja feia minuts que s’estava decantant molt a favor d’un Girona que ho ha apostat tot per aconseguir el seu primer títol amb l’entrada de Portu, Álex Granell, “Chele” i Samuele Longo.
La falta d’oxigen en la parcel·la ofensiva del rival i els aires renovats que li han aportat els sis canvis ha permès al quadre de Montilivi arriscar i poder descuidar la seva pròpia àrea, tot i que Uche i Juan Muñiz han tingut dues bones ocasions per marcar l’1-0.
De fet, l’asturià ha executat un lliure directe que apunt ha estat de sorprendre a René abans de que els blau cel apuressin les seves opcions amb quatre serveis a pilota aturada que finalment no han trobat el fons de la xarxa d’un José Perales que s’ha erigit com l’autèntic heroi de la final a la tanda de penals aturant el xut de Pablo Marí, que ha permès a Ferran Giner convertir el cinquè i darrer intent, que li ha donat al Nàstic la tercera Copa Catalunya de la seva història.
Gran Nàstic!! Seguim omplint les vitrines amb la nostra “Champions” particular.
Sobre el partit, una mica arriscat posar Gerard Valentín si fa 4 dies no va poder jugar per lesió. Quan el van substituir hem vaig témer el pitjor però pel que va dir al final del partit el canvi va ser per precaució.
Respecte els jugadors de segona línia que ahir tenien una nova oportunitat, tenint en compte que només vaig veure la segona meitat, em van agradar força tan Uche com Jean-Luc. A veure si a partir d’ara tenen més oportunitats.