Són moments de confusió. Els aficionats ja no sabem que pensar a Can Nàstic. Un inici de temporada desastrós amb Carreras, una mica de llum amb Rodri al capdavant, però de nou foscor al veure que els bons resultats només arriben lluny del Nou Estadi. A Tarragona, no només no es guanya sinó que també es dona una imatge lamentable.
Evidentment, venint de la temporada que venim, estem més contents que l’any passat. Això però no vol dir que no poguem estar indignats. La falta de regularitat en els resultats del conjunt grana fa que apareguin els fantasmes d’una temporada passada per a oblidar.
Cada partit a casa sembla que es el dia escollit per encadenar les dues victòries consecutives, però cada dues setmanes una gerra d’aigua freda ens cau a sobre. La més gelada la del partit davant el Lorca. Els homes de Rodri venien de treure tres punts in extremis de Los Pajaritos davant el Númancia i al Nou Estadi arribava el conjunt murcià en posicions de descens. Tot feia pensar que per fi tornariem a guanyar a casa i aniriem a la complicada cita a Pamplona amb un coixí de punts suficient. Però no va ser així. Un cop més el Nàstic va deixar escapar una gran oportunitat per a consolidar-se a la mitja taula, i a més de perdre, l’equip va donar molt mala imatge davant una afició que comença a estar indignada. I amb raó.
Els fets ocorreguts aquest dissabte a Pamplona han tornat a posar en el punt de mira a la directiva grana. Molts aficionats van mostrar el seu desacord amb la decisió del club de no acceptar la proposta de jugar el partit el dissabte. Tot i així, davant les circumstàncies climàtiques el Nàstic estava en el seu dret de no voler jugar el partit. Aquest fet beneficia els interessos granes, doncs amb les moltes baixes que ha patit el club en els últims dies hauria estat complicat guanyar en un camp com el de l’Osasuna.
Amb un partit menys que la resta d’equips, el Nàstic es troba a un punt per damunt de les posicions de descens, quelcom que fa que encara poguem estar “tranquils”. Cal trobar la regularitat, sinó tornarem a patir, i molt. Per altra banda, hem d’estar al costat de l’equip més que mai, els jugadors ens necessiten.
