Per començar m’agradaria demanar perdó a tots aquells seguidors del Nàstic que vau haver de llegir algun article meu defensant a l’entrenador del Nàstic i a algun dels jugadors. És evident que hem d’estar al seu costat però el que vam viure dissabte, un cop més, va ser vergonyòs. Cal dir que actualment estic d’Erasmus a Anglaterra i he vist pocs partits del Nàstic, i ara que estic aquí de vacances i vaig poder tornar al Nou Estadi vaig entendre a tots i cadascun dels que ‘fotieu’ a parir al míster, a Delgado, a Gaztañaga i companyia.
Si he de descriure l’actuació de cadascun dels jugadors se m’acaben els adjectius despectius del diccionari. Salvant a Dimitrevski i potser a Jean Luc i Barreiro, repeteixo potser, tots els demés van estar desastrosos. Tot i ser el Huesca, el líder, haguéssim pogut guanyar o almenys rascar un puntet si els jugadors haguessin jugat amb la meitat de ganes que han de jugar els futbolistes d’aquest nivell.
Això no significa que haguem de deixar d’estar al costat de l’equip, al contrari, ara hem d’estar amb els jugadors més que mai. Anirem a Vallecas, on potser perdrem, anirem al Reino de Navarra, on també serà molt difícil guanyar, i rebrem a equips de la part alta de la classificació en les pròximes setmanes, cites amb una baixa possibilitat de vèncer, tenint en compte les últimes actuacions.
Si, sé que és molt difícil estar animats en la situació en la que ens trobem, però cal tindre esperança. Per això però també és necessari que la directiva posi de la seva part, i és que Rodri i Delgado no poden durar ni un minut més a Can Nàstic.
