Gimnàstic de Tarragona i UD Almeria saltaven a la gespa de l’Estadio de los Juegos del Mediterráneo amb la intenció de deixar tocat a un rival directe per evitar el descens. L’entrenador grana sorprenia alineant a Pol Valentín al lateral dret debutant d’aquesta manera a la lliga de futbol professional.
Els primers minuts de joc veieren a un Club Gimnàstic actiu i pressionant molt amunt a la sortida de pilota dels locals, recordant al vist amb anterioritat a Vallecas.
Els granes ràpidament es feren els amos del partit i de l’esfèrica amb un Juan Muñiz en mode estrella portant la batuta de direcció de joc juntament amb un Eddy Silvestre que ha vist crescut de manera exponencial el seu rendiment.
Javi Jiménez i Pol Valentín dotaven d’amplitud i profunditat al joc grana incorporant-se assíduament a l’atac. Especial menció al petit dels Valentín, que no s’arronsà en el seu debut com a futbolista professional i demostrà un caràcter impropi d’un nouvingut a la categoria. De les botes del gironí es visqué la primera oportunitat grana que no aconseguí rematar un Manu Barreiro lluitador quan l’equip s’ofegava davant la pressió en augment dels locals.
Passada la mitja hora de joc la UD Almeria posà en alerta a un Stole Dimitrievski que fins a aquest punt era un simple espectador de l’encontre.
Aquest lleu domini puntual dels andalusos va desaparèixer tan bon punt Juan Muñiz s’apropà a rebre pilotes del doble pivot grana. Eddy Silvestre i l’asturià s’entengueren a les mil meravelles i a punt va ser el “10” grana d’anotar el primer gol tarragoní si no fos perquè el seu xut acabà sent refusat per un jugador local.
L’Almeria conscient de l’espai deixat en banda dreta per un Juan Muñiz anclat al mig del camp, volgué percutir per aquella zona però sense encert mitjançant les conduccions de José Ángel Pozo, ja que a l’ajuda sempre hi acudia Jon Gaztañaga o un Daisuke Suzuki que per moments recorda a aquell central de fa dues temporades.
Amb el resultat d’empat a zero s’arribà al descans d’un partit que veia a un Nàstic mereixedor de quelcom més. Un impassible Rodri enfilava el túnel de vestidors coneixedor que d’acabar el partit en empat el Nàstic perdria dos punts de forma injusta.
Els fantasmes de la segona part a Vallecas, presents de nou
La segona meitat seria un fidel reflex del viscut fa una setmana a Vallecas. El Gimnàstic de Tarragona donaria una passa enrere que aprofità una UD Almeria que visqué els seus millors minuts de tot el partit.
Una conducció i una posterior centrada de José Ángel Pozo l’aprofitaria Fidel per avançar-se a Pol Valentín i a un Stole Dimitrievski que en aquesta ocasió no estigué encertat.
El gol local commocionà als granes que veieren com tot l’esforç i el joc generat a la primera meitat no produí els fruits esperats. Per la seva part, la UD Almería donà un pas endavant aprofitant-se del mal moment dels visitants.
Els homes entrenats per Rodri no trobaven el seu lloc al terreny de joc i buscaren amb insistència a Manu Barreiro mitjançant enviaments en llarg que el gallec no pogué materialitzar en quelcom positiu.
L’entrada de Dongou i posteriorment la de Javier Matilla no sorgiren l’efecte desitjat per a un Nàstic que poc a poc anava prenent la iniciativa i la possessió de l’esfèrica. No fou fins el minut 58 quan l’Estadio de los Juegos del Mediterráneo fou testimoni del debut d’Álvaro Vázquez lluint el “15″ a la samarreta grana. El jugador cedit pel RCD Espanyol s’oferí constantment donant mostres de la qualitat que atresora. Instants més tard de la seva entrada al terreny del joc, un xut escorat de Tete Morente acabà rebotant en la defensa rival per posteriorment acabar introduint-se a la porteria defensada per René.
L’empat al marcador significà el despertar d’un Club Gimnàstic que a partir d’aquell moment buscà la porteria rival amb constància però sense sort ni clarividència.
Dimitrievski torna a ser clau
El cor de tota l’afició grana s’encongí quan l’àrbitre Valentín Pizarro xiulà un clar penal comès per Javi Jiménez quan només restaven 3 minuts per l’acabament del temps reglamentari. Verza fou l’encarregat de xutar el penal que acabaria amb Stole Dimitrievski erigint-se novament com a salvador del Gimnàstic de Tarragona al aturar el llançament. Rodri demanava cap i prudència als seus.
L’àrbitre xiulà el final d’un partit que acabà amb una sensació agredolça per a un Nàstic mereixedor de quelcom més a terres andaluses.
Fitxa tècnica:
Almería (1): René, Navas (Fran 46′), Trujillo, Joaquin, Nano, Mandi, Verza, Alcaráz, Fidel, Pozo (Muñoz 83′) i Hicham (Gaspar 74′).
Gimnàstic de Tarragona (1): Dimitrievski, Valentín, Suzuki, Xavi Molina, Javi Jiménez, Jon Gaztañaga, Eddy Silvestre (Matilla 72′), Juan Muñiz, Tete, Maikel Mesa (Dongou 66′) i Manu Barreiro (Álvaro Vázquez 76′).
Gols: 1-0 Fidel (57′), 1-1 Joaquín (78′ p.p.).
Àrbitre: Pizarro Gomez (col·legi basc). Ha amonestat amb targeta groga a Navas, Fran i Verza per part de l’Almería i a Juan Muñiz per part del Nàstic.
Estadi: Juegos del Mediterráneo, 6.046 espectadors.
