Nova decepció. La derrota a Gijón era d’esperar si no fos per la nostra confiança cega en els partits fora de casa però ha quedat demostrat que les victòries a Vallecas i a Pamplona van ser un simple miratge, un cop de sort que havia mantingut a Rodri a la banqueta fins ara. Tot i així ha arribat el seu moment, destitució i entrenador nou.
I és un vell conegut el que aterra a Tarragona. Nano Rivas, el que va ser capaç de motivar als jugadors perquè l’any passat aconseguíssim l’ascens, haurà de fer el mateix aquesta temporada per a intentar que l’equip agafi aquesta ratxa i regularitat positiva tant buscada i necessària.
Sempre he defensat que tenim jugadors de qualitat per a fer una gran temporada a segona divisió però ha quedat més que demostrat que no és suficient, hi ha moments en els que l’equip ha de ser una pinya i anar tots a una, i sovint aquesta és una de les missions d’un técnic.
En els tres últims partits de la temporada passada no vam poder veure en Nano l’entrenador que és en el sentit tàctic. L’afició grana desconeix quin és l’estil de joc que busca en els equips que entrena. El que si vam poder veure en aquell trio de victòries va ser la capacitat motivadora que tant necessitem. Si a això li sumem un joc amb caràcter i identitat podem estar ben tranquils.