Les coses han canviat a Can Nàstic. Els quatre punts obtinguts en les darreres dues jornades amb l’empat contra el Cádiz i la recent victòria davant l’Albacete són dos motius de celebració per a la parròquia grana. En el futbol modern, no hi ha cap mena de dubte que els resultats manen per sobre de totes les coses, màxim amb la situació classificatòria per la qual travessa l’equip. El més important en tot això, però, és el procés de reconversió que hi ha de fons des de l’arribada de Nano Rivas.
Si una cosa s’ha detectat en aquests dos partits, és el canvi de mentalitat que han fet els futbolistes. En el primer, van treure’s la pressió asfixiant que tant els havia fet patir en el Nou Estadi i van competir de tu a tu davant un dels millors equips de la categoria. En el segon, van recuperar la fiabilitat defensiva que havien mostrat a domicili sense la necessitat d’entregar-li la pilota a l’adversari. No serà recordat com el millor partit de la temporada, però l’enfrontament al Carlos Belmonte va respondre al nivell i al futbol de la categoria.
Tots els sistemes són interpretables
El tècnic de Ciudad Real va sorprendre amb el plantejament inicial que havia preparat per afrontar el compromís a terres manxegues. El 3-4-1-2 amb el qual va sortir l’equip, poc o res tenia a veure amb l’aposta que va oferir en el seu debut una setmana abans. A priori, el fet de jugar amb tres centrals, dos carrilers i un Fali convidava a pensar en un plantejament defensiu com els que havia utilitzat Rodri en la seva breu estança a la banqueta del primer equip.
Realment, però, el que vam veure sobre la gespa no responia al guió d’un partit d’aquestes característiques. Les principals diferències van ser on i com va jugar l’equip, dos aspectes que van lligats i que responen al canvi de mentalitat del vestidor. La línia defensiva formada per Julio Pleguezuelo, César Arzo i Xavi Molina es trobava pràcticament al centre del camp, mentre que Otar Kakabadze i Abraham Minero van actuar com autèntics carrilers ajudant en la batalla que es va generar a la zona d’influència.
Nano, coneixent l’estil i el sistema de joc d’Enrique Martín, sabia perfectament que no podia competir el partit si presentava un centre del camp amb un nombre de jugadors inferior al de l’Albacete. Els tres centrals es repartien la feina a l’hora de cobrir Zozulya, de tal manera que un d’ells sempre pogués fer un pas endavant i posar-se més a prop del doble pivot format per l’omnipresent Fali i Javi Márquez. Per aquella zona també apareixia Maikel Mesa, tot i que ho feia més pròxim a la banda esquerra.
Tota aquesta disposició tàctica anava acompanyada d’una pressió immediata després de perdre la pilota que va provocar que el conjunt local no se sentís còmode en els primers 75 minuts. L’ambició, concentració i motivació que reflectien tots els gestos dels grana sí que eren propis d’una categoria on pràcticament cap equip regala res a l’adversari originant un partit d’anada i tornada en comptes d’un monòleg amb un únic protagonista.
Un detall marca la diferència
La quantitat de jugadors que hi havia en el centre del camp entre els migcampistes d’un i l’altre equip va provocar que les ocasions brillessin per la seva absència. En aquest sentit, les dobletes ofensives d’ambdues esquadres pràcticament no van gaudir de cap ocasió davant la porteria contraria. L’únic moment en el qual es va trencar aquesta igualtat va ser en els últims cinc minuts de la primera part, justament quan va arribar el gol d’Álvaro Vázquez.
Dumitru Cardoso, que va formar en atacat al costat del davanter cedit pel RCD Espanyol, va ser el primer a avisar amb un xut des de la frontal que va sortir fregant el pal esquerre de Tomeu Nadal. Tot seguit, Javi Márquez també va provar sort amb un remat més llunyà que no va ser capaç de dirigir cap a porteria. Finalment, una recuperació de Maike Mesa a la banda esquerra, després d’una fantàstica acció de Fali, va permetre que Dumitru assistís a Álvaro per fer el 0 a 1. Extraordinària definició del català amb la punta de la bota, per cert.
El resultat i les lesions canvien el rumb del partit
El resultat advers i el fet de jugar a casa van provocar que Enrique Martín es veiés obligat a realitzar un doble canvi al cap de pocs minuts de començar la segona part. Mickaël Gaffor va donar el relleu a Chus Herrero a l’eix de la defensa, que estava carregat amb una targeta, i va incorporar Aridane retirant del terreny de joc César de la Hoz. Per tant, un canvi home per home per evitar una possible expulsió i un canvi ofensiu per intentar empatar el partit. Del 3-5-2 al 3-4-3 amb dos carrilers llargs i tres puntes.
En el bàndol tarragoní, Nano també va fer dues modificacions. Malauradament, però, en el seu ho va fer de forma obligada pels problemes físics de Dumitru i Abraham. El resultat i la immediata lesió de Zozulya van fer que es limités a realitzar dos canvis home per home. Tete Morente i Javi Jiménez van ser els escollits per entrar al camp.
El guió del partit va començar a canviar a falta d’un quart d’hora per arribar al final del temps reglamentari. Llavors, el Nàstic va endarrerir les línies per assegurar el resultat mostrant una confiança absoluta en les seves possibilitats defensives. L’Albacete ho va aprofitar per assumir el pes del partit i començar a enviar centres laterals buscant els centímetres d’Aridane i la potencia de Javier Acuña. Davant, però, van trobar-se un autèntic mur defensiu en el qual van destacar els tres centrals i Fali, el líder que li mancava a l’equip dins del terreny de joc.
Els últims minuts van servir perquè Sergio Tejera tornés a sentir-se futbolista després de dos mesos i mig sense poder competir. També perquè l’equip continuí recuperant la confiança perduda en els últims mesos gràcies a la solidesa defensiva que va mostrar en els últims intents del conjunt manxec, que va acabar el partit sense efectuar cap xut a porteria. Només Javier Acuña va ser capaç de posar la por al cos amb un remat que va sortir per poc.
El Nàstic va superar el primer dels tres compromisos que marcaran cap a on haurà de mirar en el tram final de la temporada. El resultat, la intensitat, la solidesa defensiva són les millors notícies que s’extreuen de la visita al Carlos Belmonte. El més destacat, però, és que el vestidor ha assimilat a la perfecció el discurs de Nano i que aquest s’està mostrant com un tècnic ambiciós i amb molts recursos per afrontar cada partit i les exigències que presenta el rival.
