Si ens hem de refiar en el que hem pogut veure durant els 180 minuts en què Nano Rivas ha dirigit al Club Gimnàstic de Tarragona podem arribar a la conclusió que el tècnic de Ciudad Real disposa a priori de més recursos i capacitat creativa per sortejar els problemes que sorgeixen durant el transcurs d’un partit que el que va mostrar Rodri en els mesos al capdavant del vaixell grana.
La inclusió de la defensa de tres centrals en el darrer partit disputat al Carlos Belmonte d’Albacete ens serveixen de barem per fer-nos una idea de les possibilitats dels tarragonins per sortir victoriosos dels encontres que resten del campionat de lliga. Durant els darrers dos anys els granes han arrossegat les mateixes mancances que els van portar a un extrem límit que per poc acaba en descens la passada temporada.
D’una banda la poca concentració en transicions defensives van permetre als rivals del Nàstic anotar gols amb una facilitat aclaparadora. Els centrals i en conjunt, tota la parcel·la defensiva grana, tremolaven quan el contrincant realitzava una centrada lateral que acabava en masses ocasions en una pilota al fons de la xarxa.
Per altra part, la poca capacitat tècnica d’alguns integrants de la plantilla dificultava la sortida de pilota, havent d’abusar sovint del joc directe, una tàctica que requereix als jugadors unes característiques i una sort que no sempre somriu cap el mateix costat.
L’absència d’una pressió adequada sobre el rival desgastava el físic dels jugadors creatius de l’equip, ofegats en la recuperació i amb poc aire per construir el joc, havent de fer-ho sovint des d’una posició endarrerida. Les incorporacions de Pleguezuelo, Fali, Arzo i Javi Márquez semblen haver pal·liat aquestes carències.
L’encara jugador de l’Arsenal, Julio Pleguezuelo, ha sorprès a la parròquia grana: tot i tenir un físic a priori petit per jugar a la demarcació de central, ha demostrat tenir una bona capacitat de reacció i sobretot una visió de joc impròpia en un central de la categoria de plata del futbol estatal.
César Arzo va acompanyar al centre de la defensa a Xavi Molina i Julio Pleguezuelo en el partit a Albacete, sent el malson d’un Roman Zozulya que trigarà en oblidar el partit de diumenge. El seu físic i la seva experiència són un afegit important a un equip necessitat de contundència i seguretat al darrere.
Javi Márquez aterrava al Nou Estadi amb una ampla trajectòria a les seves espatlles. Ningú dubta de la seva qualitat, i és que parlem d’un jugador d’autèntic nivell que ha vingut a Tarragona per ajudar a Sergio Tejera a portar el pes del partit i oferir més fluïdesa al joc d’atac grana.
Curiosament, la millor peça o fins ara la més alabada és la del jugador a primera vista menys dotat per a la pràctica del futbol. Fali ha aportat l’equilibri i l’aire que el mig del camp grana necessitava en aquests últims anys. La seva generositat en l’esforç, la seva entrega, caràcter i sobretot el seu rendiment està per sobre de totes les expectatives que el seu retorn generava. Amb ell sobre la gespa la resta d’integrants de la medul·lar poden respirar tranquils sabent que tenen les espatlles ben cobertes.
Sempre a punt per a la batalla, Rafael Giménez “Fali” s’ha erigit com el gladiador que no dubte en embrutar-se si és necessari de sang i suor pel bé del col·lectiu. El millor exemple el vam poder veure diumenge, on una recuperació seva a la zona de tres quarts va permetre a Maikel Mesa i Dumitru combinar amb rapidesa per a que un Álvaro Vázquez sempre atent podés anotar el gol de la victòria tarragonina.
Tot sembla indicar que per fi el Nàstic disposa del fons d’armari necessari per competir amb garanties tot i les múltiples baixes patides al llarg de tota la campanya. Veure jugadors com Ikechukwu Uche, Jean Luc Assoubre, Juan Muñiz o Omar Perdomo a la banqueta il·lusiona i molt a l’afició del Club Gimnàstic, sabedors que aquesta vegada si, el seu equip és capaç de plantar cara a qualsevol rival de la categoria.
