El nom de Juan José Bezares continua ressonant pels seients del Nou Estadi. El migcampista de Guadiaro és tot un ídol tant a Tarragona com a casa seva, on ‘el bicho‘ viu com un aficionat més el dia a dia del seu equip de l’ànima, el Cádiz CF. Bezares era un jugador que tot el que tenia de contundent ho tenia també de compromís per l’equip on jugava. Va arribar a Tarragona per posar el seu granet de sorra en un Nàstic que tornava a l’infern de la Segona B després d’un nefast any a la categoria de plata.
El gadità era un migcampista complidor, que feia que el vestidor competís i que entrenava amb un somriure a la cara, fet que contagiava els seus companys. Màxim exponent i defensor del futbol de tota la vida, contrari al conegut com “futbol modern” i que passejava les seves estimades Adidas negres pels terrenys de futbol de tot l’Estat.
Després de sis anys, tinc la sensació que a Tarragona ha aterrat un altre ‘bisho’. És el cas de Fali: migcampista contundent, treballador, agraït i que esperona els seus companys als entrenaments i hi posa un toc d’humor que fa que tot funcioni una mica millor. Les coses, amb un somriure, es veuen d’una altra forma, i en un equip on la mala sort l’acompanya durant tota la temporada, mai en sobra. Si després acompanyes aquesta actitud amb feina al terreny de joc, tenim davant un jugador que dóna seguretat en una zona on enguany el Nàstic ha anat coix.
Aquest passat dissabte Fali s’enfrontava al seu exequip, el Barça B. El valencià va demostrar l’agraïment que professa al club blaugrana amb un altre partit esplèndid on va ensenyar detalls de qualitat que ha perfeccionat en la seva estada al filial culer. Des de lluitar fins al final una pilota fins a assistir a Kakabadze al 0-1, Rafael Giménez Jarque es va tornar a guanyar els aplaudiments dels més de 700 aficionats grana que van assistir al Mini Estadi quan es va retirar del terreny de joc.
Unes mostres de reconeixement que ell va tornar no només als nastiquers, sinó també als prop de 1.000 seguidors del filial blaugrana que van apropar-se per veure el partit. Hi ha un refrany català que diu que “de porc i de senyor se n’ha de venir de mena” i Fali, en pocs partits, ha ensenyat a tothom que és un jugador més que vàlid per aquest Nàstic, i que darrere de comentaris com “tenía ganas de volver a competir con hombres” o “si Aleñá me tira un caño le meto un hachazo” s’amaga un futbolista més elegant i complidor del què sembla. Que ens duri, que ‘Er Bisho Fali’ encara n’ha de dir moltes més amb la samarreta del Nàstic.
