Parlar del Nou Estadi aquesta temporada s’ha convertit en una mena de tabú pel conjunt tarragoní, que se sent infinitament més còmode jugant lluny de casa seva. Els números així ho reflecteixen. Amb 22 punts el Nàstic és l’equip que més punts aconsegueix fora del seu feu.
Una situació ben diferent de la que viu el Tenerife, que sense ser el millor conjunt local, ha aconseguit 27 punts dels 42 possibles jugant a casa. I és que l’equip insular té molt clar que de l’Heliodoro Rodríguez López no es pot escapar ningú amb vida. Ara bé, quan han d’agafar l’avió i viatjar fora, els de Joseba Etxeberria es dilueixen sent un dels conjunts menys fiables lluny de Tenerife. Els canaris només han aconseguit 10 punts a domicili, i això són xifres positives pel Nàstic. O que haurien de ser-ho, és clar.
En condicions normals tot equip de Segona Divisió sap que casa seva és el seu territori, i que més de la meitat dels objectius fixats per la temporada passen pels partits jugats com a local. La falta de concentració en moments clau ha convertit el Nou Estadi en un botí fàcil, fins i tot per equips que marquen poc (com el Reus), equips que aconsegueixen molt pocs punts fora de casa (com ara el Lorca) o fins i tot per equips potents que, com el Tenerife, els costa guanyar lluny del seu estadi (és el cas de l’Sporting).
Del ‘Tete’ el Nàstic haurà de vigilar un dels seus jugadors més perillosos, Samuele Longo. L’ex del Girona és el màxim realitzador del conjunt insular, que amb 11 gols ha esdevingut la referència en l’atac dels canaris. També cal vigilar la pólvora del serbi Filip Malbasic i de Juan Villar. I també d’un incombustible Víctor Casadesús, que malgrat portar 5 gols té el bon costum d’aparèixer quan el seu equip més ho necessita. Un equip competitiu digne d’una entitat històrica de la categoria de plata, on hi ha participat 41 cops en aquesta Segona Divisió.
