Hi ha jugadors del Nàstic que agraden arreu de la categoria. El periodista Jaume Aparicio publica avui al Diari de Tarragona que el lateral dret del Nàstic, Otar Kakabadze, seria un dels membres de la plantilla que clubs de la competició estarien seguint per aconseguir els seus serveis en un futur. I no és una notícia que sorprengui a ningú, ja que la temporada del jove lateral està sent per emmarcar, i assoleix amb escreix el difícil comès de tapar el buit que va deixar Gerard Valentín a la banda dreta grana.
La notícia d’Aparicio complementa altres informacions que han sorgit aquesta temporada, apuntant que el porter Stole Dimitrievski i el migcampista Maikel Mesa tindrien ofertes d’allò més interessants per jugar en altres equips. Més enllà de la vessant personal i professional d’aquests jugadors, no és cap secret que el club se’n beneficiaria econòmicament, ja que tant Dimi com Mesa tenen contracte en vigència. Això, sense comptar la possible baixa de Tejera, que encara no ha renovat, i que no és cap disbarat dir que podria tornar a Primera Divisió la temporada que ve.
La pregunta que hom es podria fer és: cal, realment, augmentar la font d’ingressos de l’entitat a força de vendre jugadors totalment vàlids per jugar al Nàstic? Com és que l’aficionat grana s’ha acostumat a dir allò d’ “aquest jugador ens el prendran”? Per què el club no fa l’esforç per lligar membres de l’equip i blindar-los perquè es quedin aquí? La compra-venda de jugadors s’ha convertit en una habitual a les oficines del club, i és que en dues temporades un total de 46 jugadors han vestit l’elàstica grana.
Però sense entrar en catastrofismes, és important destacar que aquesta situació no és només endèmica a can Nàstic. Molts clubs de la categoria s’han reforçat després de tenir baixes sensibles i han pogut tirar endavant sense massa dificultats. També és cert que aquests clubs, com Huesca, Oviedo o Cádiz estan a la part alta de la classificació. La planificació esportiva de l’estiu juga un paper molt important per no haver de fer miracles a l’hivern.
Si bé és cert que el Nàstic va pujar a Segona Divisió arrossegant un deute històric i perillós de 7 milions d’euros, el club ha treballat molt bé econòmicament per desfer-se de bona part d’aquest dèficit i estar a les portes del sanejament. Cal veure fins quan serà sostenible fer un canvi radical de plantilla, si cada estiu marxa la columna vertebral d’aquesta. Fa dos anys vam perdre a Naranjo, Aburjania i Emanà, i vam patir fins que no vam fitxar Barreiro, Luismi i vam recuperar Reina. Aquesta temporada hem perdut a Reina, Luismi i Valentín, i hem tornat a descobrir Dimitrievksi, hem recuperat Kakabadze i hem fitxat a Mesa. Què ens presenta el mercat aquest estiu?
