José Luis Deus, Javier Portillo i Álex López, són alguns dels “9” que han vestit la samarreta del Gimnàstic de Tarragona. Un número que va associat al gol, a les ocasions, i, sovint, a la victòria. Des d’aquest cap de setmana aquest número anirà associat al nombre de derrotes que, de moment, ha assolit l’entitat tarragonina aquesta temporada. Rècord històric del club en una campanya que havia de presentar-se si més no tranquila després de la gairebé tragèdia del passat any.
Els xiulets i la poca afluència de públic al Nou Estadi exemplifiquen el malestar general de la parròquia grana. Els nous fitxatges, tot i ser importants en l’esquema de Nano Rivas no han pogut demostrar la seva valia principalment per les lesions. Fins a 23 jugadors han hagut d’apartar-se momentàniament de la competió oficial per reposar de la lesió que patien. Un fet que posa en dubte la preparació física i, qui sap, si els hàbits de vida de més d’un integrant de la plantilla.
La mentalitat i sobretot la carència d’esma en molts trams de partit contrasta radicalment amb el rendiment que ofereix el conjunt de Nano Rivas durant els primers minuts de partit.
La solució al problema del Nàstic no la tinc jo, sinó només els integrants de la plantilla i del cos tècnic de l’equip. Buscar la clau que obri la porta dels bons resultats és la feina i el destí dels homes de Nano Rivas.
Homes com Javi Márquez, Álvaro Vázquez o Sergio Tejera haurien de ser suficients per esperonar els ànims i tornar a fortificar la gespa del Nou Estadi.
Lluitar i donar una passa endavant són o haurien de ser els objectius més immediats de tota la cúpula grana. L’escut i la història del club pesen massa per permetre un descens que, aquesta vegada si, posaria en perill la unió entre l’equip i la seva afició.
