Si hom hagués de definir el CD Lugo amb un tòpic literari, aquest seria l’aurea mediocritas. Aquella situació en la qual no aspirar a res vivint una vida tranquil·la és el sinònim de la felicitat absoluta. En una situació com la que viu el Nàstic ara mateix, el Lugo és tot un referent, després d’aconseguir romandre sis temporades consecutives a la divisió de plata, sense passar penúries i aspirant a tot.
El conjunt gallec, que va començar la temporada sent un clar candidat a l’ascens (va ser líder en alguna ocasió i va compartir places d’ascens directe amb el Huesca durant bona part de la primera volta), es va anar desinflant fins arribar a la part mitjana de la classificació. Sense un conjunt golejador i sense ser un horror en defensa, els gallecs s’han establert com un equip regular que viu la temporada sense cap mena d’ensurt.
Un equip que defuig de l’empat (només ha aconseguit sis en tota la campanya) i que tampoc té una referència en atac. Prova d’això és que els seus màxims golejadors, Cristian Herrera, Mario Barco i Iriome González, tinguin 5 gols cadascú. I també que són 16 els jugadors de l’equip gallec que han marcat: ho ha fet fins i tot el seu porter, que va fer el gol de la temporada en marcar des de mig camp al porter de l’Sporting de Gijón, Mariño.
El conjunt entrenat per Francisco Javier Rodríguez va aconseguir mantenir la porteria a zero davant el Valladolid. És una dada important, ja que feia deu jornades que els gallecs no aconseguien mantenir la porteria imbatuda, i això que el Lugo és un dels equips que no destaca per la seva feblesa en tasques defensives. Els ‘albivermellos‘ no podran comptar amb el lateral esquerre Luis Ruiz, que va ser expulsat en l’empat a 0 davant el conjunt castellà.
