Són tres jugadors diferents entre ells però tenen en comú una cosa: la irregularitat. Ja sigui pel rendiment en el terreny de joc com per la manca d’opcions, Muñiz, Tete i Jean Luc es van reivindicar davant el Lugo, mostrant la seva millor versió.
L’asturià, blanc de crítiques per part de l’afició que considerava que no ho donava tot, que no corria i que havia perdut el ‘feeling’ a pilota aturada, no va poder reconciliar-se amb la graderia de millor forma: 60 segons són els que va trigar el mitja punta de Mareo a marcar el 2-0. Amb la dosi de motivació que li calia, Muñiz va quallar un últim tram de partit molt destacat, participant en moltes accions de perill i estan atent al tall en tasques defensives.
Tete Morente, també un d’aquells jugadors que l’aficionat veia ‘verd’ en la categoria i al qual sempre li sobrava l’últim retall, va signar el millor partit de què porta de temporada. Ràpid, insistent, intens, amb bon control de pilota i golejador. Enfrontament rodó per l’andalús, un dels principals ‘culpables’ de la victòria d’aquest diumenge. Una flor no va estiu, però de ben segur que l’espectador grana va marxar del Nou Estadi amb la satisfacció de veure una bona actuació del de La Línea de la Concepción.
I si Muñiz i Tete han estat jugadors que han rebut crítiques per part de l’aficionat, el cas de Jean Luc és tot el contrari. L’extrem de Costa d’Ivori, molt estimat a can Nàstic però amb aquella etiqueta ‘d’eterna promesa’, ha tornat amb la seva millor versió. Jean Luc es va fer un fart de córrer per la banda i va deixar detalls de molta qualitat que van fer tornar boja la defensa del Lugo. Si manté aquest nivell, l’extrem grana pot ser un jugador clau en l’últim tram de temporada del Nàstic.
