Així José Luis, àlies ‘Nastikus’ (la mascota grana), esperonava amb el seu bombo a l’afició nastiquera el passat diumenge. I sí, per fi, sembla mentida, però després de gairebé quatre mesos hem rascat 3 puntets a casa, que ja tocava, òndia!!!
Mare de Déu! El que hem arribat a patir en aquestes 10 jornades anteriors.
El partit potser no ha estat dels millors que hem fet, siguem sincers, però si que ha estat efectiu: tres golets que feia molt de temps no veiem al Nou Estadi (si no recordo malament en el partit de debut de Rodri,el 3-1 davant l’Albacete) i tornant a fer “rosquilla” a la porteria, fet sempre important en aquesta lliga.
A la prèvia del partit (una de les coses que mai poden faltar els dies de futbol a qualsevol estadi), on amics i aficionats fan la tertúlia, comenten les sensacions que tenen versus l’equip, l’alineació, el rival, les pors, el pronòstic, etc…si en les jornades anteriors ningú deia obertament que guanyaríem (recordeu la meva primera columna), aquesta vegada l’ambient era d’un positivisme que potser ens havia faltat altres jornades; en l’ambient es palpava la victòria. No sé el motiu, però així era.
Crec que ningú volia pensar en el terrabastall que es podia muntar si el Nàstic no sumava els tres punts, però en fi; els “Rappels granes” ho van clavar i la victòria va caure del costat nastiquer, però tot i això ara no ens vinguem amunt i ens pensem que amb aquesta victòria seran tot “flors, violes i romaní”, el famós anomenat “punt d’inflexió”; doncs no badem, que la propera jornada el Valladolid de l’exgrana Luismi (que tant ens va ajudar la passada temporada), el mític Luis César com a entrenador i el ‘pitxitxi’ de la categoria, Jaime Mata, no ens ho posaran gens fàcil.
Així que toquem de peus a terra, recordem on som, respirem un xic més bé amb aquests sis puntets que portem de marge amb el descens. Però queden forces jornades per davant.
Apretem els ‘matxos’, que el proper diumenge al matí, després d’un bon esmorzar -tot sigui dit, si hem de ‘palmar’ almenys que sigui amb la panxa plena- tocarà novament patir de valent, però això ja no ens agafa de nou: hi estem acostumats ja des de fa dues temporades. Així que tranquil·litat família, com diu Simeone “anem partit a partit” i com diu en Nastikus: “¡¡¡Vamooooos Nàstic, arriba esas palmas!!!”.
Enhorabona a tots per la victòria i a seguir sumant, no queda altra.
Fins al final!!! Força Nàstic!!!
Ens veiem el proper dimarts, una abraçada família!!!
Moltes gràcies pel vostre suport, “gallina de piel”.
Mismamente Jaume. Nastiquer de comarques.
