Nou Estadi. Dues victòries seguides. Alegria. Amb aquests tres conceptes marxà l’afició grana del Nou Estadi després de la disputa del darrer partit davant el Real Valladolid. El conjunt de Nano Rivas mostrà un cop més una cara diferent del cub de Rubik en què s’ha convertit l’equip. Un cub que dóna voltes i s’adapta segons quines siguin les condicions de l’adversari.
Davant els castellans el Nàstic va exhibir la cara més pragmàtica i patidora de les que es recorden al coliseu grana. Els granes saberen tancar els espais, ofegar el rival i eixugar l’aixeta del màxim golejador del campionat. César Arzo i Xavi Molina es convertiren en una muntanya massa alta d’escalar d’un Jaime Mata impotent davant la determinació de la parella de centrals del Club Gimnàstic.
La parcel·la més crítica de la parròquia grana, discutirà si és aquesta la manera idònia d’afrontar els partits al Nou Estadi. Les exigències i la necessitat de punts per salvar la categoria minven les opcions de Nano Rivas a l’hora de confeccionar l’onze inicial. L’equip és més sòlid, sap llegir les vicissituds dels encontres i sobretot, és solidari en els esforços col·lectius. La manca o els desencerts en l’actitud competidora del Nàstic ha estat part clau i essencial en la decepció en què s’ha convertit aquesta temporada.Aquest augment en competitivitat ha anat acompanyat d’un descens del talent i la fluïdesa del joc grana.
El Nàstic és ara mateix un cub Rubik a mans d’un inexpert en la matèria. A mesura que anem confeccionant el color d’una cara, anem desmuntant una altra ja feta amb anterioritat. Que cap lector aprofiti aquestes paraules per tergiversa-les i extreure’n conclusions allunyades de la realitat o la voluntat d’aquest text. Nano Rivas no ha omplert sota el meu punt de vista la il·lusió o les expectatives generades durant la seva presentació. Arribar amb un projecte engegat no és fàcil, i més sent el tercer en discòrdia, recollir els fruits enverinats sembrats pels seus predecessors.
Arribar a confeccionar satisfactòriament aquest cub de Rubik requereix de paciència. Només l’experiència és capaç de refer una cara sense haver de desdibuixar una altra.
El temps i l’ímpetu d’aixecar-se després de cada caiguda seran els millors mentors per a que Nano Rivas pugui a la fi, muntar amb èxit el cub de Rubik grana.
