Quan un equip salta al terreny de joc és més factible que aquest no aconsegueixi la victòria. La premissa pot semblar dura o incoherent, però és una realitat. De fet, cada equip té un 33’3% de possibilitats de proclamar-se vencedor de l’encontre, ja que el 66’6% restant ve donat per la possibilitat d’empatar o perdre el matx. Perdre és doncs una conseqüència d’haver competit.
La derrota del Nàstic al Carlos Tartiere és llavors un fet lògic i podríem dir que esperat. Malgrat que l’Oviedo no va mostrar símptomes ni intencions clares d’endur-se l’encontre, si que va aprofitar la ocasió més clara que va tenir.
Per contra, el Nàstic no va saber llegir correctament les exigències del partit i les debilitats del seu rival. El joc per banda no va gaudir de la insistència i l’execució idònia per incomodar la porteria rival. Aquesta ensopegada de l’equip fa que el pròxim compromís al Nou Estadi davant el Numancia agafi una connotació i uns aires a final si no volem acabar patint com la passada temporada.
De totes maneres no cal que patim en excés. L’experiència d’aquesta temporada ens ha demostrat que els homes de Nano Rivas competeixin de millor forma davant adversaris de la part alta de la classificació. Ni una hipotètica derrota ens condemnaria a la part baixa de la taula, ni una victòria ens salvaria de forma matemàtica. Tot i així, evidentment, tots esperem que els tres punts es quedin a Tarragona ja que evidentment, la salvació seria més a prop si suméssim victòries al caseller.
L’estadística prèvia al partit ens és desfavorable. El 66’6% de probabilitat de no aconseguir els tres punts sobrevolarà el cel del coliseu grana i només l’equip amb l’ajuda de la seva afició pot fer que el terç restant s’alci victoriós. El desenllaç, dissabte al Nou Estadi.
