La davallada física i de joc experimentada pel Gimnàstic de Tarragona a la segona part de l’encontre davant el CD Numancia no és fruit de la casualitat. La imatge oferta pels granes en aquell temps no és més que una mostra de les debilitats de l’equip. Els tarragonins s’ofeguen davant la pressió de qualsevol rival rifant la pilota en pràcticament cada acció de joc desesperant d’aquesta manera el respectable del Nou Estadi.
El futbol és difícil de jugar però fàcil d’entendre. Només hi ha tres maneres de superar un adversari: la primera i més espectacular de totes és sortejar-lo amb la pilota controlada als peus. L’ivorià Jean Luc Assoubre ens acostuma a regalar regats i filigranes que fan aixecar del seient al mes pessimista de la parròquia grana.
La segona, és mitjançant la combinació amb un company lliure de marca. La tercera, per contra i malauradament, és la més emprada pel Nàstic. La pilota en llarg s’han convertit en una eina capital al joc dels tarragonins.
Resulta sovint exasperant veure com Xavi Molina, per mencionar només un, impulsa la pilota lluny de territori grana. Tot i així, l’abús de qualsevol d’aquests tres recursos posa en perill la fiabilitat de qualsevol equip.
Si hi ha un home sobre el qual recau gran part de les possibilitats i de ventall de joc del Nàstic, aquest és sense cap mena de dubte Rafael Giménez Jarque “Fali”.
El retorn del “7” grana resta de pressió i responsabilitat defensa a la resta dels integrants de la plantilla grana.
Fali no només aporta estabilitat i un recolzament a la rereguarda de l’equip, sinó que dona una sortida de pilota neta al peu de la jugada.
Si l’estada a Can Barça ha fet millorar el joc de Fali amb la pilota als peus, el migcampista del Nàstic ha entès definitivament els conceptes claus del posicionament com a pivot defensiu.
En la imatge inferior es pot observar la pressió de Fali al posseïdor de la pilota. Això precipita el joc de l’adversari, fent que sovint busqui pilotes llargues fàcils de contrarestar per la defensa grana.
Un cop el contrari busca en llarg un altre jugador, guanyar la segona jugada és vital per a que aquesta pressió compleixi el seu objectiu. En aquest sentit realitzar una bona cobertura representa més del 50% de probabilitats d’èxit. Aquestes cobertures a les esquenes dels laterals o dels interiors són executades a la perfecció per Fali.
A l’imatge mostrada aquí a sota podem veure com Fali corre ràpidament a l’ajuda del seu company, suposant d’aquesta manera una superioritat numèrica que facilita la posterior recuperació de l’esfèrica.
Si pressionar a prop de l’àrea pròpia és important, més ho és pressionar a tres quarts de camp contrari. Ofegar al rival a l’inici del joc permet recuperar en posicions més avançades i augmenta exponencialment la creació d’una jugada de perill. Aquí podem observar com el pivot grana es llença al terra per recuperar una pilota a camp contrari. Tot nastiquer hauria de recordar el gol de Marcos Jiménez de la Espada al playoff d’ascens a Segona Divisió davant la SD Huesca, fruit d’una pressió satisfactòria al central contrari.
Un cop recuperada la pilota, el migcampista valencià col·labora activament en l’iniciació del joc del Club Gimnàstic.
A les dues imatges següents observem com Fali s’incrusta entre els dos centrals, provocant que aquests dos s’obrin. D’aquesta manera donem la possibilitat als nostres laterals de projectar-se en obertura, fixant d’aquesta manera els carrilers i extrems contraris, creant així un espai central on els jugadors més creatius del Nàstic poden treballar amb comoditat.
Aquest tipus d’inici de jugada rep el nom de sortida lavolpiana, i ha estat emprat per grans tècnics com Pep Guardiola o Marcelo Bielsa.
Queda demostrat la capital importància de Fali al joc del Gimnàstic de Tarragona. Tots els exemples mencionats són extrets del partit davant el Real Valladolid. Malgrat tenir alternatives en la posició de pivot defensiu com seria Jon Gaztañaga, l’agressivitat i la capacitat per pressionar que té Fali són claus per al bon funcionament de l’equip.
La segona part davant el CD Numancia n’és un bon exemple. Mancats de l’ímpetu de Fali, el Nàstic es converteix en un equip pla, gris i sense maniobra per fer arribar pilotes netes als homes més avançats del quadre tarragoní.
