Nano a la roda de premsa després del partit davant el Numancia comentava que estava content de la imatge que havia donat l’equip. Personalment, jo sols em quedo amb la primera part.
Allí podríem entrar en el tema de si Álvaro hagués fet el gol en aquella jugada del remat de cap o en la jugada sol davant del porter, a les acaballes dels primers 45 minuts; que si la calor, etc…i fer volar els coloms que vulgueu, però el resultat és el que hi ha, un puntet i cap casa que hi falta gent. Jo vaig sortir del camp decebut, esperava més del meu equip.
Aquí entro en si l’anomenada segona unitat va aportar quelcom -personalment crec que poquet (per no dir res)- i si el moment en el que es van fer els diferents canvis era l’adient (aquí és un NO rotund).
De vegades no entenc a Nano i de veritat que ho intento, però que voleu que us digui, no s’entén aguantar a Tete tot el partit. Si estava fos no s’havia de trigar tant en realitzar el canvi de Barreiro. Si que calia potser canviar a Tejera (una gran assistència i poca cosa més) i donar entrada a Márquez. I així seguiríem arreglant el món grana.
Canviant de tema, que això ja no té remei: jornada de traca i mocador “guapota” aquesta que ve, de seguiment radiofònic. Amb enfrontaments directes a dojo, i si no volem patir i fer bo l’empat davant el Numancia, cal sumar els 3 punts a Lorca.
Que sí, va el penúltim, però vol esgotar les darreres bales a la Segona Divisió i donar almenys una alegria a la seva afició.
I el que pensi que anar allà serà bufar i fer ampolles ho té clar: serà un partit travat i en el que si marquem primer pot ser definitiu.
A hores d’ara, amb un pont pel mig, és un desplaçament maco. Veurem com respon l’afició al viatge preparat per la Federació de Penyes.
Aquest any Reus i Barcelona han estat els desplaçaments més massius, sense arribar de bon tros a les antigues marees o, més ben dit, tsunamis granes.
Queden poques jornades i seguim a quatre punts del descens, però ara cada partit s’ha de lluitar a sang i fetge, uns per no baixar (que en som una bona colla) i d’altres per entrar al somni de la lliga de les estrelles. Aquí ningú regalarà res. Ah! i ja no entro en aquells resultats sorpreses que sempre porten els darrers partits…ja m’enteneu.
Vinga família, com deia el Che Guevara…”A per la victòria sempre”.
Ens veiem el proper dimarts, una abraçada a tots i totes.
Fins al final!!! Força Nàstic!!!
Jaume, nastiquer de comarques.
