Amb la proximitat del festival Tarraco Viva, i després de l’espectacle vergonyós que va presenciar ahir el soci del Nàstic, considero pertinent fer una llista de llatinismes i relacionar-los amb la situació que viu l’equip arran la derrota d’aquest diumenge davant el Lorca, conjunt que, per cert, ja era de Segona B abans de començar el partit.
A divinis: Lluny del fet diví. També es podria fer servir per referir-nos que el Nàstic porta tres jornades lluny de la porteria rival, que no ha aconseguit foradar en 270 minuts.
Alea iacta es: «El dau ha estat tirat». Resten 5 jornades de lliga, i aquest diumenge els jugadors poden haver decidit el final de lliga del Nàstic.
A priori: Creure que es guanyarà al Lorca pel fet de ser un equip ja baixat a la Segona Divisió B.
A posteriori: Adonar-se que la situació esportiva i classificatòria del Lorca no signifiquen res, i plorar després de veure com el teu equip no ha xutat entre els tres pals en cap moment del partit.
Ad æternō: Des de fa molt de temps. Som un equip nascut per patir com uns desgraciats, i tampoc sembla que ningú hi vulgui posar remei de forma efectiva.
Acta est fabula: Literalment, «s’ha acabat l’espectable». Lema de Tabarnia. També pensament majoritari de l’afició grana, que més enllà de la seva ideologia en matèria territorial, sap que el crèdit a l’equip i a la directiva s’ha acabat.
Ad astra: A les estrelles. On acostuma a apuntar Tete Morente.
Animus iocandi: Amb ganes de fer la broma. L’únic que ens queda per intentar suportar aquest mal tràngol. Feu-lo servir amb moderació.
Casus belli: Cas susceptible de desencadenar un problema bèl•lic. Álvaro Vázquez donant la plantofada a un jugador del Lorca per ràbia d’haver tingut una actuació patètica, i per la qual li podrien caure uns quants partits de sanció en el moment més crític de la temporada.
Conditio sine qua non: «Sense aquesta condició, no es pot assolir un objectiu». Sortir amb un bri de dignitat al Nou Estadi davant Osasuna i Cultural, i visitar el camp del Sevilla Atlético amb ganes de, com a mínim, respirar, és bàsic per guanyar.
Coram populo: «Fer-ho públic, davant el poble». El que van fer quatre jugadors de la plantilla als 30 aficionats desplaçats a Lorca: Xavi Molina, Kakabadze, Javi Márquez i Omar Perdomo.
Delirium tremens: Al·lucinació, sovint aplicada per parlar sobre els efectes de l’alcohol en la ment humana. Com aquell soci que creia, fa cinc jornades, que el Nàstic faria playoff d’ascens.
Errare humanum est: Nano Rivas, via Twitter, una hora després de dir a la roda de premsa que no feia falta disculpar-se amb ningú.
In albis: Quedar-se en blanc. El Nàstic ahir.
Mea culpa: El que vai entonarà Promoesport ni la directiva grana.
Motu propio: Per pròpia iniciativa. Forma per la qual el Nàstic podria acabar baixant a Segona B, després de perdre el goal average amb molts equips implicats en el descens.
Ora et labora: Resa i treballa. El que hauria de fer la plantilla del Nàstic si no vol baixar a Segona B.
